Tot i el cel gris i el fred m'he decidit a sortir del llit, dutxar-me, i vestir-me amb qualsevol cosa (uns pantalons militars d'estiu: blanc i beix clar, marrons suaus, tacats amb pintura blava, una dessuadera blau marí, una samarreta blanca). El cafè l'he fet carregat, amb un rajolí de llet com una corda de pescar, amb molt de sucre. He pujat la persiana. Per un moment he pensat que avui érem a diumenge, per la tranquilitat del carrer, pel trànsit inexistent. Però no, som en un dia de festa de les festes de Nadal. He netejat de males herbes les plantes i el mandariner del balcó (sóc un jardiner que té més cura de la vegetació de la ciutat que de casa meva). Després ho he regat tot amb aigua abundant. Als pocs segons he vist com revifaven les fulles i com les branques fosques estiraven els dits una milionèsima de milímetre cap al cel, talment jo amb el cafè feia cinc minuts. Tot i que no faltava gaire per fer-se de nit, el sol m'ha regalat uns rajos no gaire intensos però que sí han il·luminat de ple la sala i escalfant-me per primer cop. Imperceptiblement i involuntària se m'ha dibuixat un lleu somrís. Mirava els trossos de sol que baixaven per darrera l'horitzó fins que han sortit dues o tres estrelles, fins aquells minuts en què no és de dia però tampoc és nit, i les superfícies de les coses apareixen cobertes per una capa de claror nítida i grisa.

Ahir era festa, avui també. M'he llevat cap a la una, al llit s'hi està calentó i a fora fa fred, no tinc res a fer, cap pla per avui, no tinc la necessitat de sortir del llit, hauria d'engegar el radiador i esperar que s'escalfés una mica el pis i començar a gastar combustible. No cal, sota el nòrdic i les dues mantes estic molt bé. I m'aguantaré les ganes d'anar al lavabo. Quina mandra sortir, encara que només siguin uns segons. A veure si aconsegueixo adormir-me de nou. Tantdebó em desperti quan torni a ser fosc. Queden amb prou feines unes sis hores perquè marxi el sol. I si no ho aconsegueixo és igual, em quedaré ajagut, potser llegiré alguna cosa o engegaré la tele. I ja menjaré alguna cosa a la nit, el que tingui, crec que encara queda una mica de pasta i una llauna de tonyina.

Això sí, m'hauré de prendre dobre ració de pastilles per poder dormir aquesta nit.