No és fàcil caminar sense un destí definit. No és senzill sortir al carrer i deixar-se portar per l'atzar o pel desig. Animal que persegueix el seu instint. Animal que es deixa dur pel vent, per la manera de caminar d'aquella noia, passes curtes i ràpides, el cap ben dret i rígid, una jaqueta vermella. Però tot seguit la vista segueix un gos pollós que camina ran de les parets grises, el cap cot, olorant pixums secs, pols acumulada, fulles mortes. Quisso que gira bruscament la cantonada. És el seu territori. I el meu? Quin és el meu territori? On és que camino amb ulls clucs agafo dreceres i sempre arribo al meu destí? On és la plaça ombrívola i tranquil·la on descanso? Dos nens juguen a pilota. La mare mig vigila mig llegeix l'Hola mentre es deixa acaronar per la llum que es filtra entre les fulles.