El cap em dóna voltes. No sé ben bé on sóc; he perdut una mica el món de vista. Visc -quasi- com fora del temps; com viuen els animals. Un dia se'm fa interminablement llarg, i el següent passa en un tres i no-res. Em passo les hores estirat, mig endormiscat, en un estat de letàrgia.
Així és com em sento ara, amb aquesta grip que pateixo des de fa uns dos dies. Quan no estic ajagut al sofà o al llit, vaig caminant, lentament, per tota la casa, buscant un lloc de repós.
L'únic avantatge de tot això és que tota malaltia -inclús les més lleus com aquesta- és absorvent al cent per cent: les preocupacions sobre la feina o sobre els diners han desaparegut. Ja sé que momentàniament. Però em sento més tranquil, menys neguitós i angoixat. És com el que deia abans, això dels animals: com que no senten el pas del temps, només miren per la seva supervivència, és a dir, busquen el menjar per seguir vivint. Jo ara només busco el guariment i no em preocupo per res més.
Jordi Batallé, Articles