Sota l'ombra dels castanyers passejo tranquil. En aquest matí d'hivern, l'escalforeta de la llum que penetra per entre les fulles em reconforta. I és en aquest ambient agradable que faig un repàs als canvis que m'han afectat aquests últims dies. Penso en les noves responsabilitat que tinc sobre les meves espatlles. Res de l'altre món, però després d'estar-me tant de temps sense fer res i sense demanar comptes a ningú, adaptar-me a la nova situació m'està costant una mica. És un pes una mica feixuc encara que de bon portar, ja que seria pitjor no tenir-ne cap, de pes. Crec que a poc a poc aniré adaptant-me als canvis, i que tot tornarà a la normalitat...
A. J. Quand, El múscul de Bouvier