El seu projecte encara no el té del tot acabat, però té a veure amb la destrucció sistemàtica i metòdica de tota forma de cultura escrita. De moment només és una idea que li ronda pel cap, des de fa uns pocs mesos. I no ho ha parlat amb ningú de manera seriosa. Algun comentari innocent, amb to irònic i desenfadat, que l'interlocutor s'ha pres com una sortida de to dins d'una conversa anodina. Hauríem de cremar tots els llibres, no deixar-ne ni un, una foguera ben gran, les flames acaronant les estrelles, tota paraula escrita convertir-la en cendra i fum, li ha dit un parell de cops a la seva companya de feina. Ella li ha seguit la broma i ha contestat que té tota la raó, i que llavors començarien de nou, prohibirien a tothom d'escriure menys a ells dos, i que d'aquesta manera, per fi, serien reconeguts. D'aquest tipus són les poques i curtes converses que ha intercanviat amb altres persones sobre el seu projecte. Deliberadament, i de moment només, com per temptejar el terreny, la idea és tractada amb lleugeresa, com una boutade fruit de massa hores de lectura.
Però el seu projecte va agafant forma lentament, les incongruències van desapareixent, les vacilacions s'esvaeixen i la llum de la raó il·lumina més i més racons foscos. Cada cop té més clar que l'única solució és començar de zero, que la societat està exhausta de segles i segles de "civilització", que ha arribat a un punt de no retorn, que cal el foc purificador per arribar a l'essència de les coses, i que les capes de cultura i d'elements accessoris, inútils, impedeixen de veure el que realment importa per a la vida feliç i plena.