1 d’oct. 2003

I pensa en el temps. Es diu a sí mateix que no es un tema molt original, però que no busca pas l'originalitat dels temes en què pensa. Senzillament: en els moments menys pensats, i de cop i volta, reflexions, petits pensaments sobre el temps se li apareixen a la ment. Com si estiguessin rondant al voltant seu, i aprofitessin la mínima ocasió per ficar-hi el nas, i emprenyar-lo.
Una petita obsessió, com ell mateix reconeix. El temps i el seu incansable i interminable moviment, que rosega tot i tot ho destrueix. Tot es perd, irremeiablement. Però, d'altra banda, és millor així. Amb la pèrdua i la renúncia a tot allò que li importa és que aprecia el que val la pena. Si tot ho tingués en tots els moments, res no tindria valor per a ell, i tot li relliscaria. És amb el pas del temps que el dolor i el patiment -que són els elements que en part conformen l'existència- que se n'adona que és primordial, per tal de viure millor, d'aprendre a renunciar.
Robert Penrise, Apunts i reflexions