Un matí d'agost la ciutat es va despertar sense arbres.
L'operació es va dur a terme durant la nit, perfectament organitzada per un exèrcit de saquejadors. Segurament s'havien estat entrenant durant mesos, aprenent les tècniques més ràpides i silencioses per a desplantar-los. I tot ho van executar sense deixar el més mínim rastre. Cap pista. Com es podien haver emportat milers d'arbres en unes hores, sense que ningú hagués intentat d'impedir-ho? La poca gent que els va veure va pensar que eren de la brigada de l'ajuntament, que treballava de nit per suportar millor la calor. Per això els van deixar fer. I ara tota la ciutat esdevenia un espai quadriculat d'escalfor sense pietat. El verd havia marxat, i la calor i la llum d'aquell agost esdevenia de cop i volta insuportablement trista i opaca, com passada per un vidre brut de ditades i pols. Unes de les poques alegries de la ciutat, que eren els seus arbres a l'ombra dels quals la gent passejava i els nens jugaven, s'havia esfumat.
Què es pretenia amb tot allò?

Els segrestadors d'arbres, J. Haul