No era de dia encara tornant de la festa i he decidit fer un canvi i passar pel barri del Sauvet. Només sentia un xiulet agut, taponador, he estat tota la nit a prop dels altaveus, i el que sonava eren greus i percussió seca, ràpida, amb prou feines he dit quatre paraules a algú, entre que era un desconegut i que no se sentia res més que no fos la música. Els darrers efectes etílics també es feien notar encara que minvaven i començava de nou a perfilar el contorn natural de les coses. La fresca era suportable però es feia sentir ja que no anava prou abrigat. Caminava de pressa, els braços ferms i les mans a les butxaques. Els edificis, tots de quatre pisos, negres, iguals, es succeïen, i no es movia res sobre l'adoquinat abonyegat. Darrera els murs de rajola les persones dormien sota l'escalf acaronador del centre de la tardor o miraven la foscor intentant de vèncer el que haguessin de vèncer per poder descansar, tancar els ulls i deixar-se per despertar al cap de quatre hores i el dia recomençava. Bufava un vent a penes imperceptible provocant que m'arraulís i accelerés el pas. Els carrers rectes, quadriqulats, dues xemeneies antigues, segurament en desús, una església senzilla, feta de rajola també, sobre una petita tarima de pedra fosca, amenaçant amb el sostre en punxa i l'ombra dèbil que s'estenia resseguint el meus passos. Les portes tancades, les cortines tancades, els reixats dels jardins tancats, les finestres baixades, les motllures i els petits, humils ornaments de les façanes projectaven la seva forma allargassada sobre les superfícies.

A la meva esquena un fil microscòpic de claror grisa s'escolava en l'instant en què posava la clau al pany, moviment mecànic, instintiu, estic obrint la porta i per fi dormiré, em deia, i girava el canell i amb l'altra mà empenyia la porta i tancava darrera meu, em desvestia i penetrava sota les mantes però veia encara les ombres que s'estenien sobre mi i em cobrien i m'encegaven.