A l’ascensor, de camí cap al setè, la meva cosina m’explica mig avergonyida que el seu pare, enmig dels excessos etílics per celebrar el seu naixement, li proposa al veí del sisè, amic per sempre i fins la mortal ressaca matinera, que serà el padrí de la seva filla acabada de néixer.

Un padrí que veu quasi cada dia passejant amb un gos negre i vell i amb el qual l’única relació que té consisteix en dir-se bon dia i bona tarda. A aquest estimat veí l'haurà de convidar al seu proper casament, com és tradició ineludible. Li comento rient sota el nas que ja va sent hora, doncs, que es coneguin una mica més veí-padrí i veïna-fillola.