Són les tantes de la nit, no trigaran gaire en aparèixer els primers raigs de llum solar, els ulls se'm tanquen i estic lleument marejat per la cervesa. Hem estat, L'Anna i jo -ara ella és a dormir- tota la nit fumant i bevent i mirant la tele, menjant pizza freda i xerrant. A fora feia fred i he engegat el radiador elèctric, el meu pis és tant petit que en cinc minuts s'ha escalfat tot. Devien ser les tres de la matinada i han començat a repicar els vidres, ha sigut la millor estona de la nit, una mitja hora de remor de l'aigua que impacta suaument i continuada i em sentia calent i comfortat entre la bona companyia, l'escalfor etílica i física, i la pluja a fora que m'abrigava com una manta gruixuda a l'hivern. Hem parlat sobretot dels carrers de Barcelona, de fet ha parlat ella, jo escoltava, escoltava les seves aventures amb la moto cap amunt i cap avall tot el dia, portant paquets des de la central, Iberpacket, fins a l'extrem més allunyat de la ciutat. Es nota que li encanta resseguir infinitament els carrers, les places, les avingudes, faci fred faci calor, plogui o faci vent. Es coneix el mapa de la ciutat tant bé que, exagerant, diu que podria arrivar a qualsevol destinació amb els ulls tancats, que porta la ciutat gravada al cap, que somia amb els carrers, amb els edificis, amb els plataners de l'Eixample, ara s'estan quedant sense fulles, em diu que un somni recurrent és baixar la Diagonal plena de trànsit però tot verd, els semàfors oberts i ella esquivant els cotxes els camions les motos, accelerant fins no poder més, fins al límit de la moto atrotinada.
Hem acabat que ni ens podíem aixecar. L'Anna tintinejant s'ha encabit de mala manera al sofà i en segons ha començat a roncar. Jo al davant de la pantalla que il·lumina la sala, demà buidaré el cendrer i faré dissabte. No hi ha cap pressa.