Passats pocs minuts de les tres de la tarda, i sota un cel que s'enfosqueix a marxes forçades i que va foragitant el sol d'un matí radiant, escric aquestes poques línies amb l'únic objectiu de donar fe de la vigència i de l'actualitat del meu dietari, diari, o com es vulgui dir. Un intent de mantenir la continuïtat d'una empresa improductiva i ineficient on les hagi, però plenament satisfactòria com a mínim per a una persona, o sigui jo mateix.
Darrerament al meu país han passat força coses, i algunes no poc importants. Però no les comentaré ni les analitzaré ni res d'això. Per a això ja hi ha els opinadors professionals, tertulians radiofònics set-cieències, taxistes i verdulaires. A més, el tema ja avorreix una mica.
En definitiva, espero tornar aquí molt més sovint del que ho he fet durant les darreres dues setmanes. Cada dia seria ideal, d'escriure-hi alguna cosa, però els compromisos de la vida productiva segurament m'ho impediran. En tot cas, ho intentaré.
No sé perquè dono tantes explicacions del que faré, del que vull fer, del que he fet... Però suposo que, al cap i a la fi, en això consisteix aquesta cosa estranya anomenada bloc. En explicar el que et surti dels nassos sense haver de justificar-te ni donar comptes a ningú.
Potser no es tracta de res més que un intent de romandre, de capturar el moment i reflexionar-hi, per tal de quedar-s'hi. Evidentment, empresa vana i inútil. Mentrestant, però, no haurem pas passat un mal tràngol.
E. AlmayerJ, Diaris