Asseguts sobre les arrodonides, grises roques de la llera seca del riu, jugàvem a tirar pedres, parlàvem de qualsevol cosa i ens deixàvem refrescar per l'aire de la tarda nuvolosa que passava suau per la gorga. Després caminàvem una mica contra la corrent -si hi hagués aigua-, i trobàvem esprimatxats arbres que creixien en els diminuts espais de sorra entre el rocam. Tornàvem al cotxe cap a les cinc de la tarda, i arribant a Girona queien quatre gotes temperades, insuficients.