Després de la feina -hem plantat cent cinquanta-tres tulipes vermelles als Jardins de la Catedral; les he contades per curiositat; he acabat amb els genolls destrossats i l'esquena feta miques- he arribat a casa que ja era de nit, els cotxes dels veïns ja eren aparcats, i m'he fet un cafè amb llet, més ben dit, un tallat amb tamany de tassa de mig litre. Ben calent. Me l'he pres lentament, amb dues magdalenes. No me n'he anat al llit fins que eren les quatre del matí. Mirava la tele, llegia però sobretot m'ajeia al sofà mirant el sostre i l·luminat per les làmpades de peu. No pensant en res. Estava molt cansat però no tenia son, per variar. Abans que em prengués la pastilla m'he posat a escriure aquesta cosa. Demà tinc festa, fa dies que ha arribat el fred i no em penso llevar fins que la darrera engruna de son no desaparegui.