5 de nov. 2003

...però el que caracteritza de manera més rotunda els funcionaris universitaris anomenats "professors" és la seva incompetència. Una incompetència que ve d'un egoïsme profund: no atendran de manera correcta i eficaç cap demanda d'ajut de cap alumne si aquesta no els beneficia a ells al final del procés. És a dir, i posant com a exemple el gran filòsof X. A., que "ensenya" a la UdC, puc assegurar que aquest insigne intel·lectual no mou un dit pels seus alumnes si això suposa perdre temps en qüestions que no són d'utilitat per a la seva carrera. La seva carrera consisteix sortir en el màxim de revistes, diaris i publicacions acadèmiques i fer el màxim de conferències, xerrades, etc. -la temàtica no importa; hem d'aparèixer, hem de fer-nos visibles-. Té un delit especialment voluptuós de veure's en lletres d'impremta; sigui on sigui. Però els problemes, dubtes i exigències acadèmiques vers els seus alumnes són assumptes absolutament secundaris per a ell. I si perjudica en algun moment un estudiant amb la seva ignorància, desídia o negligència no passa res. Millor dit, a ell no li passa res. Total, a final de mes cobrarà, de totes totes.
I potser serà  millor que ens plantem aquí i que no parlem d'altres temes com els sectarismes i el poc rigor intelectual, moral i acadèmic del professorat universitari d'aquest paí­s nostre que va cap a la deriva en un viatge pel camí de la mediocritat més grisa i trista que es puguin imaginar.
Joan Josep Julià , Breus notes acadèmiques