Els edificis gubernamentals i de poder es troben al centre de la ciutat on visc temporalment, Krasnoiarsk. Durant el règim anterior s'hi van construir dues grans avingudes que travessen la ciutat de nord a sud i d'est a oest, i que es creuen just al mig, precisament on es troben els edificis de l'Ajuntament, del Parlament i d'altres construccions oficials. L'estil és el característic del règim en la dècada dels 30 i 40: Monumentalisme, magnificència i allunyament de tota escala humana. I això últim és ben curiós, ja que és una arquitectura que es basa (socint més que basar-se directament fa plagi) en l'arquitectura que en tot moment prenia l'home com a mesura, és a dir l'arquitectura de la Grècia i la Roma antigues. Però el fet és que, a Krasnoiarsk, l'edifici de l'Ajuntament és com una mena de barreja de Partenó d'Atenes i Panteó romà però amb les columnes de l'entrada 4 vegades més gruixudes i dues vegades més altes que el seu model grec. Amb aquestes dimensions, tota escala humana desapareix. I és llavors que es pot parlar d'escala "totalitària". I el mateix es pot dir de l'anomenat Ministeri de les Ciències, que es presenta amb una façana de més de tres-cents metres d'ample i cinquanta-tres d'alçada. El poder, doncs, es manifestava a Krasnoiarsk de manera abassegadora, pesant, amb una voluntat clara de superioritat i control sobre l'individu i sobre la multitud. Davant la visió dels edificis mal dits "públics", tota persona segurament tenia la sensació del no-res, de ser a penes una formigueta, una ínfima peça de la maquinària de l'Estat, i que a més sabia perfectament que podia ser substituïda amb celeritat i eficiència per qualsevol altra peça. La persona individual durant el règim no existia. No hi havia, ni es tolerava, cap mena d'especificitat, de diferenciació entre persones. I l'arquitectura del règim aquesta idea l'expressava a la perfecció.
Françoise Jubert, Arquitectures totalitàries