Escric des del Catalunya Exprés que em porta a Barcelona. Aprofito que demà tinc festa per baixar-hi i esbargir-me una mica, per canviar d'aires. Passaré la nit a casa del Ramon. Tenim previst sortir pel centre: soparem un xawarma, i després a beure, si estem animats. Diu que coneix molts llocs pel barri gòtic i pel raval. Tot i que sóc primmirat amb els llits aliens, arribaré tan destrossat al pis que cauré rodó.
Encara falta una horeta de llum directa del sol, i ara que passem per la Selva, els verds intensos dels pins i dels pollancres i dels roures, de l'herba dels prats, tenen una lleu capa d'or, i els núvols baixos que tapen tot el cel de ponent són d'entre un blau elèctric i un gris fosc, metàl·lic. La claredat de la llum és profunda, i per moments crec que puc arribar a veure els detalls minúsculs de l'escorça d'aquell pi mediterrani de tronc gras, pesant: una filera de formigues que serpenteja entre els sots profunds de la superfície, pujant i baixant sense aturar-se.