Des de l'ampli finestral del pis de l'àvia mira l'edifici del davant, i al darrera els turons que s'aixequen lleugerament.
Recorda els estius de la infància, a tot just quinze minuts del pis. A Barbela, un petit promontori amb tres cases. Una d'elles era la dels seus avis. Tenia una polsosa quadra on s'amuntegaven una desena de vaques, un hort a la part del darrera amb tot de llegums i el prat que s'estenia fins a un bosc, que s'amagava baixant cap al riu. A la banda nord, un avet de més de vint metres, del qual penjava un gronxador casolà.
Però el centre de les seves aventures era el riu, el Belelle, amb el seu curs tan irregular, amb els seus racons de tanquilitat i els seus nombrosos salts d'aigua. Amb en Sergio i la Lara, a vegades amb els germans petits, quan no es banyaven, es posaven a descansar sota l'ombra dels faigs i castanyers que vorejaven el seu curs.