I demà buscarà i trobarà pedres, rocs, petits munts de sorra, que anirà arreplegant dels llocs més insospitats, de les cantonades més amagades. I d'aquesta manera construïrà la seva llar. En un lloc ben arrecerat, sota l'ombra dels arbres i de les muntanyes, i amb l'escalfor d'un foc que cremarà sense pausa.
O potser no. Potser tot el que arreplegui només servirà per fer més feixuc el camí, per deixar-lo exhaust i afamat. Sense cap possessió, a part del que durà posat, i d'algunes roques i pedres que, quan el trobin els veïns estirat sense vida sobre qualsevol banc de qualsevol parc de Girona, pensaran que només era aquell borratxo, aquell boig que tenia l'estúpida mania d'arreplegar pedrotes i posar-se-les a les butxaques.
Robert Penrise, Petits contes domèstics