Quan era jove, fa una bona pila d'anys, li agradava passejar pel bosc de roures i castanyers de la vora del Saumell. A cinc minuts de casa, baixava pel carrer Girbal i s'endinsava en les suaus ombres pel caminoi, que vorejava el riu, més semblant a una riera, ja que el cabal era prim, tot i que, si no li falla la memòria, mai el va veure sec.
A l'estiu cada dia hi baixava. La remor de l'aigua i l'ombra l'asserenaven. Després de dinar, quan la calma era total. S'hi passava hores. A vegades, amb algun llibre, que tancava al cap de cinc minuts. En aquells moments la paraula l'avorria, no tenia competència amb el que l'envoltava.