Hi has de venir, a Sondheim. Aquí tenim de tot i més. No com al teu poble de mala mort, on no hi ha ni un trist bar on apaivagar la set que a tots ens turmenta darrerament. Allà l’única diversió que pots tenir és asseure’s al porxo de casa i veure passar el temps en companyia del teu amic, en Cià, que sembleu novios tots dos, tot el dia enganxats, sembleu dues adolescents amigues per sempre que no se separen ni per anar al lavabo. Tu i el teu amic en Cià només feu que vagarejar tot el dia, al bosc, als camps, passejant-vos per l’únic i llarg carrer del poble, tot el sant dia d’aquí cap allà, arribant a qui sap quina hora a casa, per anar a dormir i al dia següent sant tornem-hi. Doncs no, ja n’hi ha prou. Tu i el teu amic (és clar que pot venir; en el fons em cau bé, en Cià) heu de venir aquí, a la capital, a passar uns dies inolvidables. I de fet us podeu quedar tot el temps que volgueu. Si us agrada la ciutat (que segur que sí) us puc trobar una feina i buscar un allotjament asequible prou ràpidament. Ja saps que tinc molts contactes. Ja saps que he progressat molt des que he arribat aquí. Veus com el teu germà gran mira per tu? M’has de fer cas i venir. Has de fer alguna cosa de la teva vida. Deixar de somiar truites, adonar-te del món real, treballar de valent i fer molts diners. Tant bon punt hagis pasta uns dies aquí t’hauràs oblidat del teu poble estimat. Seran uns primers dies espectaculars. Et portaré als clubs més de moda, menjaràs als restaurants més cars, i podràs comprar-te tot el que vulguis. No et queixaràs, eh? Aquí a Sondheim sabem viure la vida. Som més de deu milions d’habitants encabits en uns pocs quilòmetres quadrats. Edificis de cent plantes la gran majoria. Tot acer, ciment i asfalt. Així és la ciutat moderna. Tot el que necesites ho tens a mà. En cadascun dels centenars d’edificis tens el domicili, la feina, els espais d’oci, els hospitals, els pàrquings, les escoles i acadèmies laborals, els parcs en els quals la vida vegetal i animal hem aconseguit d’adaptar-les a un clima autoregulat i autosuficient... Tot el que puguis imaginar entre quatre immenses parets. No necessitem sortir al carrer. No ens cal. Ens desplacem d’un lloc a l’altre de l’edifici en cintes transportadores, escales mecàniques, bicicles mecànics. Gratacels-ciutats d’uns pocs milers d’habitants, quasi autosuficients. Petits estats que pertanyen a un gran estat que és Sondheim. Finalment hem prescindit de la natura. Som la nova societat tecnológica i autosuficient.
T’espero, doncs, d’aquí una setmana. Adjunt amb la carta t’envio dos bitllets en primera classe, per al dimarts 18 de juny amb el primer vol del matí.
Una abraçada.
J. K. Rylands, Cartes de joventut