Dijous passat vaig començar la meva feina. Sóc jardiner municipal. Els serveis socials m'han trobat un lloc a la brigada del poble. De moment només ajudo al Pep, que porta més temps que jo, i que en sap molt. Netejo les restes de branques tallades, escombro la gespa que ha quedat al carrer, li porto els estris. Coses així. I m'agrada estar tot el dia a l'aire lliure, d'aquí cap allà. El temps passa molt ràpid, i en un moment ja sóc un altre cop a la pensió de la Plaça Major, sopant qualsevol cosa senzilla que em fa la Maria, senzilla però ben bona i nutritiva, i abans de dormir-me em passo una estona que a vegades es converteix en hores amb els meus puzzles. Ara n'estic construint un de cinc mil peces. Quan m'hi poso, només existeixen les peces i la imatge que es va formant lentament. Amb la feina i els meus puzzles m'entretinc, i per dormir la doctora m'ha donat unes pastilles que em van molt bé. I al matí em prenc les de sempre, les normals, i estic tranquil tot el dia, i cada dia que passa els moments en què el cap se me'n va i no sé qui sóc són cada vegada més breus, i la por és menys intensa.