Les passes indolents, relaxades i intermitents als detalls del camí de sorra, ara aturant-se davant un arbre desconegut, ara desviant-se a la dreta vers el llac, atretes per l'aigua clara: dues carpes rellisquen i s'esmunyen entre els joncs de la riba.
El llac és petit. Al mandrós pas que va l'abraçarà en només una hora i mitja. Potser una mica més ja que no descarta seure en algun dels bancs de pedra blanca nous que es reparteixen per tota la riba. El cel és gris des del matí, i l'aire humit. Aviat descarregarà cinc minutets tot just per refrescar el terra polsós i eixorivir les pàlides fulles . No cal córrer doncs. Si plou, es mullarà una mica i s'assecarà després amb una estoneta de sol.
Algun ciclista d'estiu, dues famílies amb nens petits, un noi d'uns deu anys que pesca amb un ham diminut un peix que es retorça i salta desesperat fins que torna a l'aigua, unes poques parelles de jubilats francesos que prenen cafè a les terrasses. Càlida i grisa tarda d'agost, potser feta per passejar al voltant de l'estany, sota l'ombra de plataners centenaris.