Des de la part més alta del petit pujol es veu, a la dreta un camp que descendeix suaument fins tocar a tres cases, mig amagades rera tres grans xiprers. Més al fons, una serralada de quatre muntanyes no gaire altes, fosques. A la banda dreta, un prat petit que acaba en un bosc de pins, avets i eucaliptus, que han netejat fa poc de sotabosc. Una mica més endavant, el camp de futbol municipal, encerclat per un mur no gaire alt de totxanes grises. Les grades són en una banda només. Quatre fileres recobertes per un petit sostre metàl·lic. Al davant del recinte, a l'altra banda de la petita carretera, un vell roure.
Un arbre que, de camí cap a la Cooperativa, a les caluroses tardes d'estiu, servia d'aixopluc. Amb l'àvia descansàvem sota les branques mentre menjàvem dues o tres prunes verdes i bevíem algun refresc.
Al fons a la dreta es veu l'edifici blanc de la Cooperativa. Ara té dos immensos dipòsits de color verd fosc per guardar el gra, i han obert oficines i una botiga de productes químics per l'agricultura. El projecte, doncs continua endavant. Així com els camps i els arbres continuen al seu lloc.