-De la roca erosionada, feta de minerals com el ferro i el quars i el coure, de les partícules orgàniques i inorgàniques com granets de sorra i de pols que transporta el vent des de quilòmetres enllà, de les fulles que cauen i, putrefactes, podrides en poques dècades ja en seran part indivisible, formant part de la riquesa del conjunt, així com les petites branques despreses i les flors marcides; de les llavors que no germinaran, dels excrements dels animals, ocells i rèptils i porcs senglars i llebres, també dels seus cadàvers pudents però tan i tan rics, de tot això és formada la terra que fa crèixer l'herba i les arrels esfilagarsants i els troncs delicats que s'enlairen, i d'entre aquesta terra el mineral resistent que esdevé eina i reixat, suport i arma defensiva i mortífera.

Ara ja no sap si se l'està escoltant o només ho fa veure. Els ulls petits del seu nebot estan fixos en ell, i té la mirada atenta. Però no se n'acaba de refiar, el coneix prou per saber que se les sap totes. El molt murri sap dissimular molt bé i qui sap si el seu cap calculador i també somiatruites no està amb la bici, o amb la última novia, o amb els seus companys de malifetes, o al riu que ara baixa escàs però refrescant en aquest final d'estiu. Tant se val, però. Vol acabar de sentir-se dir la nimiesa que ja havia començat:

-També suporta i alimenta el petit taronger xinès dins el gran test de ceràmica, encara que fa dies que no plou i mai me'n recordo de regar, i el roser, i les dues plantes de maduixes, que encara són vives; sobreviuran com a mínim fins que surtin noves maduixes, n'estic segur. I hi ha terra fins a dalt del test marró, de plàstic, del centre del balcó. Després de l'estiu hi plantaré una castanya o dues; espero tenir més sort que la darrera vegada.