Tot d'improvís, aquest diumenge, o sigui ahir mateix, amb en Ramon i la seva xicota, avorrits al sofà del seu pis, decidírem anar d'excursió. Pugem al seu atrotinat Saxo i cap al Montseny hi falta gent. Un tros de l'Eix fins a Santa Coloma i des d'allà fins a Sant Hilari. La temperatura és perfecta i el sol il·lumina les petites fulles que comencen a sortir, els troncs blancs dels fajos i l'herba maragda dels marges. Per les finestres una mica baixades entra l'olor a terra humida i els esparsos cants dels ocells.

L'estreta carretera deserta semblava que no s'acabaria mai, tenia la sensació que seguiríem reptant lentament en el matí sense temps, i aquest fet, no sé ben bé per què, m'omplia de calma.
I en un cert moment recordava l'anterior sortida al massís, amb els mateixos protagonistes, fa ja uns quatre mesos, a l'entrada de l'hivern.