A la rerebotiga de Candela quatre gitanos canten frases flamenques i fan palmas, al fons un grupet beu i xerra més o menys indiferent a l'espectacle, i nosaltres arribem i seiem en cadires de fusta i vímet al voltant d'una petita taula baixa, just a l'entremig; als cinc minuts arriba un personatge amb cara d'actor italoamericà, una mena de Harvey Keitel, De Niro, Pacino, i fa uns breus moviments de ball al ritme de l'enèsima cançó improvisada. Ens diu el nom, Francisco Saavedra Saavedra i després de parlar amb un tancat accent nordamericà ens ensenya el seu carnet: nascut a Madrid, capital de Madrid. Als 14 anys, em diu, va entrar a Falange. Falange no és franquista; al principi no, li contesto. Els darrers dos ha viscut a Miami. Un gitano amb cara de magrebí o magrebí que canta com un gitano anima la festa cada dos minuts, i tothom el segueix com pot amb les mans. En un cert moment l'Ester la fan aixecar i ballar breument amb un personatge semblant a un Joaquín Cortés boirós i escarransit.

Els cubates van i vénen, i per la finestra alta, tocant el sostre, la neu cau il·luminada per un fanal taronjat. A les set, cinc minuts després que arribi un home ben vestit, engominat, que deu ser famós -arriba discretament però tothom s'hi fixa, i el pseudogitano se li apropa i el commina a cantar-, a les set ens fan fora, on fa fred i ja la neu s'ha derretit.