Per Olzinelles baixa en Manel vestit d'estiu: barret de palla amb cinta marró, americana blau cel amb ratlles blanques, ben fines, pantalons blancs de roba i sabates beix. Des d'aquí el banc del plaça semblen espardenyes però no n'estic segur. Ah, i el bastó negre, com sempre. Dóna gust de veure el moviment oscil·lant de la fusta cap endavant, dues passes, contacte amb el terra, impuls cap endarrera; tot un gest gràcil, mecànic, en el qual el braç i el bastó semblen dos peces d'un engranatge perfecte.
Gira per Sants no sense abans saludar amb el barret alçat la Conxita, la mestressa de la fruiteria de la cantonada. És el seu ritual de cada dia. En menys de deu minuts haurà tornat pel mateix camí amb el diari sota el braç.