En un passatge sota terra que va de l'estació a l'entrada al barri vell per la Barbacana, a Cracòvia, a les deu de la nit, un home d'uns setanta anys -prim, alt, cabells espessos, curts i pentinats cap enrera, texans de mercat, caçadora gris barata- prepara la seva parada amb quatre caixes de cartró; hi posa els llibres amb cura, ben rectes, sembla que cadascun té el seu lloc assignat. He pogut copsar dos volums de Reymont just en el moment que ens diu alguna cosa amb un somriure amable. Però tenim pressa, hem d'agafar el tramvia.
Fins quina hora s'hi estarà? Ara a les sis del matí ja és de dia, i sort que fa bon temps.