Alícia a les ciutats, de Wim Wenders, no més de deu segons de blanc i negre: ella mira des del cotxe en marxa com un nen els persegueix des de la vorera d'un barri industrial d'edificis de rajola vermella, a la conca del Ruhr; un nen d'uns cinc anys amb la seva petita bicicleta que pedala i pedala incansable, la mira i ens mira somrient, feliç. I Alícia i nosaltres el mirem, embadalits.