La senyoreta Galin no ha baixat a esmorzar puntual com cada dia. És ben entrat el matí i no ha donat senyals de vida. No ha passat ni pel menjador ni pel rebedor, ja que ell ha estat esperant, des de les primeres dèbils llums del dia, en una taula del fons; encara ha hagut de passar una bona estona perquè li servissin l'esmorzar. No s'ha mogut de la cadira, des d'allà vigilava el rebedor i per tant les entrades i sortides de l'hotel. Però res. A part del recepcionista vell, immòbil sota la làmpada. Ni una trista trucada. Silenci amb les primeres llums i silenci ara quasi al migdia.
S'aixeca de cop i volta i decideix d'anar a trucar a la porta de la senyora Galin. Potser ha marxat en algun moment d'aquesta matinada -ahir abans del seu passeig va veure com ella pujava en direcció a la seva habitació-, potser encara és a dins. Apropa l'orella a la porta negra i no sent cap soroll.