Aquesta nit l'he passada despert quasi tot el temps. Entre una mica de fred que m'entrava per sota la curta manta i el mal de gola d'un incipient refredat, junt amb un lleu malestar al pit fruit del nerviosisme i l'angoixa que m'acompanyen darrerament, se m'ha fet una nit interminable. Cap a les cinc del matí m'he pres un somnífer. Llavors he pogut dormir unes dues hores seguides. Quan m'he llevat ja definitivament, la pluja continuava. S'ha aixecat un dia gris, com els darrers, i he engegat el radiador per primer cop aquest any. M'he quedat cinc minuts al davant, escalfant-me mentre prenia el cafè llarg, sol, carregat, amb molt de sucre, com cada matí.

M'espera un dia molt llarg. Passat per aigua, inacabable. Un d'aquells dies somorts, a càmera lenta, acompanyat del zombie del meu cap, sense emtre una sola paraula i amb els gestos estrictament necessaris. Només espero que plogui el suficient perquè em digui que no es pot treballar i m'enviï de tornada a casa.