En Ramon viu en un pis de trenta metres, acollidor, tranquil. És un quart i des del finestró es veuen els teulats de dues fàbriques abandonades de fa temps, amb una barana rovellada i mig caiguda que envolta tota la superfície, de diversos nivells que són salvats amb escales en mal estat, tant que sembla com si mai s'hagin utilitzat. Al fons es veuen tres immenses xemeneies industrials, ara reconvertides en decoració d'un organisme oficial o alguna cosa institucional, imponent i inútil.

Dues gavines descansen sobre la barana, i un grupet de coloms grisos i bruts s'amunteguen sota el sortint d'un teulat. Plou lleugerament, però les gavines no es donen per aludides. Sembla que els agrada la pluja suau.

Em diu en Ramon que li agraden les tardes plujoses -no gaire freqüents a la ciutat- per estar-se a casa netejant, ordenant, llegint o mirant la tele. És un noi silenciós i introvertit, d'aquelles persones que saben estar-se soles. Em diu que li agrada passejar pel barri però en hores intempestives: o molt aviat, en el límit entre la nit i el dia, o en ple migdia quan tothom està dinant.