Amb prou feines una desena de metres, sobre un petit promontori en un dia nítid, immaculat, netejat per la tramuntana; a l'horitzó, al sud, les taques blanques de l'Escala que envaeixen la muntanya que s'aboca al mar negre, i a sota, quasi a tocar, Avinyonet i Navata entre prats ocres i verd clar quadriculats, delimitats per alsines i pins de pocs metres: el vent els impedeix de créixer en alçada. Al darrere puja lleugerament el terra pedregós, sec, blanc i gris, entre oliveres raquítiques, toixos aquí i allà, pins a mig créixer, el vent avui per tot arreu, dur i fresc, acollidor.