Sona estrident la radiofòrmula pels altaveus. L'ombra dels plataners, a la cantonada del recinte, ens atrau. Però decidim situar-nos sota el sol. Dues nenes xipollegen a la part poc fonda. Amb mandra ens dirigim a les dutxes metàl·liques i ens remullem els dos segons reglamentaris. Xafogor, cel gris, una brisa no del tot imperceptible. No tenim pressa a llançar-nos a l'aigua. Hi entrem per les escales. Juguem a enfonsar-nos, a veure qui arriba més lluny per sota de l'aigua, fem una carrera nedant. Repenjats a la paret, algun comentari banal, alguna pregunta despreocupada. Després al sol i sobre les tovalloles, molls, llegint Ferdydurke o tancant els ulls, o mirant dos germans de no més de quatre anys i la seva mare, que els infla quatre petits flotadors, dels que es posen als braços. Aquests tenen els colors i l'escut del Barça.