He perdut el compte de les hores que porto despert. Més de vint-i-quatre, segur. A l'albada ja hi era, i una altra l'ha seguit. La pluja fina no s'atura. El fang és a terra i a les parets. Les rates ja no em tenen por, i passen a ran dels peus per sobre els taulons de fusta. He menjat un tros de pa i begut una mica del vi que vam pispar de la granja del poble. Ja hauria d'haver arribat el relleu. Però no en tenim cap notícia. Potser han caigut abatuts de camí a la trinxera. Al fons, darrera el bosc del davant, sento les detonacions regulars del front de l'esquerra que ataca l'enemic des de fa dies, quasi sense pausa. Aquí fins ara ens han deixat tranquils. Estaran més ocupats en intentar sobreviure sota el que els està caient. Ara els toca a ells. La setmana passada a nosaltres. Vam patir incomptables baixes i ferits. Jo me'n vaig sortir per fortuna i per murri, com sempre. Aquell cop, però, vaig pensar que havia arribat la meva hora. Els companys queien com mosques, esclafats sota el mur de foc i metall. I quan va acabar tot em vaig haver de palpar per adonar-me que respirava, encara.