James Joyce aquesta nit ha somiat que llegia. Llegia un llibre sense nom, en una cambra buida i plena de llum. Acabat de llevar, el que més el sobta del record del somni és la velocitat de lectura. En aquella lluminosa sala passava pàgines a càmera ràpida i entenia el sentit de manera immediata.
En la vigília gris, Joyce, al límit de la ceguesa, ha de llegir amb lupa, abocat al text, desxifrant cada paraula: al límit de l'extenuació conquereix nous territoris en una guerra de posicions, amb fang fins a les aixelles.