Sota les paraules solidaritat, llibertat, tolerància, multiculturalitat, s'amagava tot un edifici ideològic de propaganda, manipulació i, finalment, totalitarisme. Darrera postulats tan positius s'amagava la maquinària del pensament únic, de l'opinió pública única. Hi havia llibertat de premsa, llibertat de vot, llibertat de moviments, però s'havia arribat a un punt en què tots els mitjans deien el mateix i tots els partits tenien programes molt semblants. L'ensenyament era pública i gratuït, però l'adoctrinament en el pensament únic era absolut a tots els nivells educatius.
Hi havia veus dissidents, discrepants, però o s'ignoraven, o es ridiculitzaven o es donaven com a exemple de diversitat i pluralitat...