Demà per fi pujarem dalt de la muntanya. Allà hi trobarem el nostre recer on refugiar-nos de la fred i del vent, de la neu que cau sense parar des de fa tres dies, i mirarem des de la finestra com els arbres i les roques es van cobrint de blanc i de silenci, nosaltres vora la llar de foc, ens hi quedarem fins que no podrem sortir, incomunicats, colrats, i haurem d'esperar la vinguda de la primavera, el desgel i la tornada a la vida.