Dels detritus, de la descomposició, de la podridura de tots els éssers ex-vius, de les runes de les cases i els edificis, de les restes inútils de la matèria, de les engrunes que cauen al terra i ni els gossos pataners gosen ficar-se a la boca, de les inmundícies que exhalen els cossos decrèpits, dels envoltoris, proteccions i recipients d'un sol ús, de les desferres dels cotxes i les motos i els camions, els trens i els avions, de tot plegat, hem construit un nou món lleig i horrible, llefiscós, pudent i desagradable, imperfecte i perillós, però tanmateix viu, contradictori i ambigu, perillós i complex. I a partir d'aquí formarem el nou home que dominarà els anys i els segles que han de venir.