Soroll de cotxes i de nens que criden, de borratxos que discuteixen a les quatre del matí, dels veïns del costat que es tiren els plats pel cap, i del camió de les escombraries amb la seva eixordadora frenada; i ben aviat al dematí els bars i restaurants amb les seves músiques estridents, i les màquines d'aire condicionat, un gos que borda i el timbre d'una bici que està a punt de xocar contra mi, i cotxes, i més cotxes, i la furgoneta del repartidor de diaris, i el camió del fruiter... Una remor contínua i interminable que penetra per tots els forats i arriba a tots els racons de la ciutat. Es fica per entre els panys i les finestres mal tancades, per sota les portes i pels televisors i els telèfons, els aparells electrònics i els electrodomèstics: la rentadora, l'assecadora, la nevera i el microones; la ràdio i l'aigua que corre per l'aixeta. I el soroll no s'apaga mai...
E. N. Causí, I sí però no