Però la nit arribava. Darrera els pics del Montblau, els darrers raigs, just abans de desaparéixer, emetien, durant unes dècimes de segon, una claror intensa, com els panteixos, els darrers esforços d’un moribund que sap el seu destí però resisteix fins al final esgotant les darreres engrunes d’energia. Tot seguit, especialment en nits tapades, la foscor envaïa la vall.