El sol no cremava, només recobria les superficies de les coses, acaronant-les com un jaqueta de llana fina en una nit de setembre. La parella passejava pels carrerons de gespa entre els jardins amb arbres fruiters, amb tot de flors en plena maduresa, amb tomateres de més de metre i mig d’alçada, cada jardinet amb una petita casa de fusta o de ciment on la gent guardava els estris per a treballar la terra, i quatre cadires i una taula per seure i prendre un tè a l’ombra d’un pomer o un cirerer, els arbres més comuns a les parcel·les.

La parella caminava tot jugant amb la gossa negra que no parava de córrer amunt i avall, encalçant qualsevol pal. No es cansava mai, i ells tampoc: agafats de la mà sabien que no seria la darrera tarda d’estiu ni de tardor ni d’hivern que passejarien junts.