Hem seguit el procés en directe: cap a les cinc de la tarda els núvols que s’acostaven prenien tons incomptables. Observàvem des del balcó al fons una cortina blau fosc, quasi negra sobre les muntanyes que delimiten el Gironès i la Garrotxa, i al sud i al nord núvols de colors més clars que s’apropaven tot canviant de forma: verd turquesa, diferents blaus grisencs, blancs tenyits de violeta clar. I tot en un moviment circular sobre els nostres caps.

Després s’ha aixecat un vent molt fresc i han començat a caure les primeres gotes, fines. Quan l’aigua queia amb més força el cel s’havia uniformat en un gris fosc, dens. Vint minuts més tard la pedregada deixava un llençol blanc sobre els carrers i les voreres que desapareixia ràpidament sota la pluja constant. I girant el coll cap a la dreta, davant dels blocs de colors de Can Gibert, reapareixia el Güell, tèrbol i impetuós.