Avui i demà tinc festa. Tothom és al carrer, passejant i comprant, comprant i passejant. En família o amb els amics, a fer un volt o a fer el toc -com diem els gironins- o totes dues coses. De moment amb en Ramon -ha pujat de Barcelona, demà també fa festa- preferim caminar tranquil·lament Rambla avall, seguir per Argenteries i tornar a pujar però per Ciutadans fins a la Plaça del Vi, on ens aturem a l'aparador de Les Voltes. Sempre trobo algun llibre mínimament interessant que en altres llibreries passa més desapercebut. Però no hi entro, en aquest cas es tractava d'inofensiva curiositat. Travessem el Pont de Pedra i seguim recte pel carrer Nou, ple de compradors i badocs, tot llum sense ombres provinent de les botigues, dels fanals negres que surten com banyes de les façanes i dels ornaments de Nadal sobre els nostres caps. Entrem al Dinner, al carrer Santa Eugènia, d'estil road movie: seients alts encoixinats vermells, música country, pots grans de vidre per la sal i el sucre sobre cada taula. El que més m'agrada és la vista del carrer transitat, una mica més endavant l'encreuament amb el Parc Central, i a l'altra banda l'edifici modernista d'El Punt, amb les seves irregularitats en forma de torres de diferents mides i de finestres arrodonides.