El nostre heroi, en J., va arribar finalment al lloc estipulat. Va esperar uns cinc minuts, i llavors ell va apareìxer del no-res (O almenys això és el que va pensar. El fet és que la foscor era intensa, cosa que donava lloc a aquest tipus d'impressions.). J. i el desconegut van parlar durant uns segons en un llenguatge codificat i, abans de fondre's de nou en la foscor, el desconegut va entregar un petit paquet a en J. Era de forma cúbica i no feia més de cinc centímetres de cada costat; de cartró o d'un material semblant, i d'un pes quasi inhumà. El va haver d'agafar amb les dues mans i fer diverses pauses per recuperar l'alè en el camí de tornada a la carretera abans de deixar-lo al maleter del seu Ford atrotinat. Va engegar ràpidament i va marxar en direcció nord.
Francis Kuyufama, Suposicions i Certeses