tag:blogger.com,1999:blog-56651622011-07-08T02:39:26.490+02:00La línia d'ombraNel mezzo del cammin di nostra vita / mi ritrovai per una selva oscura / che la diritta via era smarritta / Ahi quanto a dir qual era è cosa dura / esta selva selvaggia e aspra e forte / che nel pensier rinova la paura!Belellenoreply@blogger.comBlogger1361100tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-89561850765146167362008-09-05T14:42:00.004+02:002008-09-05T15:03:42.359+02:00Trotava seguint el marge enclotat que envoltava un prat, n’olorava l’herba verda i el lligabosc, i vaig sentir-me com el darrer exemplar d’una antiga raça de gossos de competició entrenats per córrer sobre dues potes, amb la diferència que no hi havia cap conill de mentida al meu davant ni cap garrot al meu darrere que em fessin mantenir el ritme. Vaig superar el corredor de Gunthorpe, que ja Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1096539463261098042007-09-30T13:03:00.003+02:002009-07-08T12:37:02.626+02:00Alt, devia fer al voltant de metre noranta, amb uns braços que li penjaven dels flancs com si no sabés què fer-ne, com dues dèbils branquetes mogudes pel vent, i amb cames esquifides i sempre a punt d'esberlar-se. Quan el veies apropar-se a tu amb el seu caminar insegur, pensaves en la seva aparent fragilitat; sempre se't passava pel cap la idea d'una caiguda fruit de la descoordinació de les Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1096136808875813412007-09-25T20:18:00.001+02:002008-04-02T20:03:00.425+02:00La multitud que es va aplegar a la rambla era un cuc que es movia lentament però sense aturador, ara cap endavant ara cap enrere, ara a la dreta i tot seguit a l'esquerra, enfebrida per la música i per l'alcohol. Des del meu balcó observava aquest ésser deforme, la seva veu constant, amenaçadora, que provenia de milers de veus que cridaven, parlaven i cantaven, cadascuna individual però totes Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1094508218485225832007-09-07T01:00:00.001+02:002008-04-02T20:06:13.330+02:00El sol, implacable, queia de ple, però el meu germà restava impassible. Amb l’energia de la infància que se sap inacabable, amb la certesa del present, no parava quiet, i ara jugava a perseguir peixos diminuts que s’apropaven a la vora de la platja, ara venia, tot moll, relluent, mullant-nos a tots i empastifant-nos de sorra humida. Jo observava els seus moviments i, ara me’n recordo perfectamentBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1093888841061872862007-08-30T20:00:00.000+02:002007-10-19T13:13:02.515+02:00Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1093888117528117712007-08-30T19:38:00.001+02:002008-04-02T20:09:33.883+02:00Un matí d'agost la ciutat es va despertar sense arbres.L'operació es va dur a terme durant la nit, perfectament organitzada per un exèrcit de saquejadors. Segurament s'havien estat entrenant durant mesos, aprenent les tècniques més ràpides i silencioses per a desplantar-los. I tot ho van executar sense deixar el més mínim rastre. Cap pista. Com es podien haver emportat milers d'arbres en unes Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1091820441014210012007-08-06T21:20:00.001+02:002008-04-02T20:10:51.738+02:00Des d'aquest setè pis es veuen desenes de llumetes escampades per tot arreu: la zona és plana i la vista arriba ben lluny. Les finestres de les cases i els blocs d'edificis il·luminen aquesta nit tranquila i suau. De l'altra banda del pis es veu l'antiga torre de comunicacions de la ciutat, en forma de Torre Eiffel, però molt més petita. Una cosa familiar, humil i digna contra la nit.J. KastiwBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1091618809263925102007-08-04T13:18:00.001+02:002008-04-02T20:14:14.768+02:00El gos és vell, d'uns dotze anys, el que equival a uns vuitanta d'humans, i per això camina a poc a poc i amb dificultats, sempre esbufegant, però sempre content, la mirada entel·lada per les cataractes, però tot sovint dirigida al seu amo, al qual precedeix unes dues passes, olorant el seu voltant, que ara només reconeix així, amb l'olor, però no importa perquè encara que es tornés completament Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1072574429352062442006-12-28T02:20:00.002+01:002008-04-02T20:18:33.797+02:00I just després de tancar la porta i asseure's al llit, es va quedar mirant l'espelma vermella i gruixuda, a punt de consumir-se. S'hi va acostar fins a notar l'escalfor de la flama. I va descobrir que les petites partícules que es desprenien de les parets de material vermell de l'espelma es movien frenèticament. Com si bullissin. Els minúsculs trossets de plàstic -o el que fos allò- pujaven i Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1067102852095155132006-10-25T19:27:00.001+02:002008-04-02T20:20:45.282+02:00El palmell de la meva mà sostè la figureta de vidre sobre la qual totes les imatges del món es veuen reflectides: el lent però constant moviment del tronc d'una palmera moguda pel vent en un oasi del Sàhara; la mà protectora sobre l'esquena del fill a la mínima habitació d'una petita casa de Kyoto; el llapis que apunta el seu número de telèfon en un bar de Reykjavik; el sol que aconsegueix Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1060516843746216622006-08-10T14:00:00.002+02:002008-04-02T20:23:04.577+02:00L’arquitectura afecta i repercuteix directa o indirectament sobre la vida de les persones. Els edificis i les construccions influeixen i fins i tot en determinen les existències.Els trens i les estacions, les autopistes i els aeroports, els immensos edificis públics, les biblioteques, les fortaleses i fortificacions... El poder de l’Estat i dels grans capitals sobre l’individu; l’individu sol Belellenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1154341507174903042006-07-31T12:14:00.000+02:002007-02-14T18:12:54.282+01:00Després d'obrir la porta, amb l'ajuda del recepcionista i la seva rovellada clau mestra, entrem a l'habitació de la senyoreta Galin. Tot està perfectament ordenat i no hi ha rastre d'ella. Els armaris buits i el llit fet com si fes setmanes que no s'utilitzés. Fins i tot aquella olor de cambra sense airejar durant dies. L'únic que trobem és una petita nota escrita amb paper de l'hotel:Una nova Belellenoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1153953206025773752006-07-27T00:20:00.000+02:002006-07-27T00:41:38.416+02:00La senyoreta Galin no ha baixat a esmorzar puntual com cada dia. És ben entrat el matí i no ha donat senyals de vida. No ha passat ni pel menjador ni pel rebedor, ja que ell ha estat esperant, des de les primeres dèbils llums del dia, en una taula del fons; encara ha hagut de passar una bona estona perquè li servissin l'esmorzar. No s'ha mogut de la cadira, des d'allà vigilava el rebedor i per Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1153349698645516502006-07-20T00:19:00.000+02:002006-07-20T01:17:37.730+02:00Després de sopar -vedella banyada amb salsa amarga marró fosc quasi negre i patates bullides pastoses- surt de la sala deserta, agafa el passadís de la dreta, amb un lleuger aclucament d'ulls saluda el vell recepcionista, -el cap sota la làmpada de taula, de vidre verd, i el seu posat hieràtic el converteixen en una figura de cera, però d'una cera que, des de la distància de l'hoste que surt a Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1152287278865075632006-07-07T17:38:00.000+02:002006-07-07T17:51:30.023+02:00Per Olzinelles baixa en Manel vestit d'estiu: barret de palla amb cinta marró, americana blau cel amb ratlles blanques, ben fines, pantalons blancs de roba i sabates beix. Des d'aquí el banc del plaça semblen espardenyes però no n'estic segur. Ah, i el bastó negre, com sempre. Dóna gust de veure el moviment oscil·lant de la fusta cap endavant, dues passes, contacte amb el terra, impuls cap Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1150669559351781932006-06-19T00:24:00.000+02:002006-06-20T19:55:53.176+02:00També t'agradava arrencar les potes dels saltamartins. A les tardes refrescava i mentre els avis recollien l'herba fresca per a les vaques, en Sergio i tu -però també, sovint, tu sol; acompanyaves els avis perquè no tenies res més a fer, no volies ajudar-los en les feines del camp, preferies queixar-te i vagarejar al seu voltant- seguíeu els salts dels insectes, elàstics, interminables, molt Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1149374264527180442006-06-03T23:46:00.000+02:002006-06-04T13:04:00.070+02:00El cel s'ha cobert en un parell de minuts i ha caigut un lleuger xàfec que ha refrescat l'aire, m'he hagut de posar el jersei, i és llavors que la Joana em truca i m'explica que el seu veí del segon -es diu Pere, em diu, té més de seixanta anys, gras però àgil, barba espessa, i sempre somriu- amb qui té molta confiança i amb qui sempre que se'l troba xerren i xerren d'això i d'allò, va anar fa Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1149338412188647122006-06-03T14:26:00.000+02:002006-06-03T14:52:43.556+02:00El paradís de la infància, el lloc de la innocència i del joc també era una caixa de cartró plena de cargols: eren els estius lluminosos i humits de Galícia, hi anava de vacances cada any amb la família i, amb el seu únic veí, li prenien la caixa a la germana, que havia recollit els cargols per guardar-los una estona i després deixar-los lliures. Destrossaven la caixa i l'obrien, i la trepitjavenBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1148820978299860542006-05-28T14:39:00.000+02:002006-05-29T20:56:00.636+02:00Alícia a les ciutats, de Wim Wenders, no més de deu segons de blanc i negre: ella mira des del cotxe en marxa com un nen els persegueix des de la vorera d'un barri industrial d'edificis de rajola vermella, a la conca del Ruhr; un nen d'uns cinc anys amb la seva petita bicicleta que pedala i pedala incansable, la mira i ens mira somrient, feliç. I Alícia i nosaltres el mirem, embadalits.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147607471575922642006-05-14T13:35:00.000+02:002006-05-14T14:13:57.203+02:00Després de la setmana absent he vist de nou l'Antònio, el porter de la finca. Anava, com sempre, amb el seu uniforme de treball: camisa blau color mono de mecànic i texans. I, és clar, amb la seva panxa discreta però prou visible en proporció a la minsa estatura.Quan ja ha netejat les escales i els passadissos i no té cap veí amb qui parlar -normalment gent gran que coneix de fa anys- es queda a Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147377992454178642006-05-11T21:56:00.000+02:002006-05-12T00:28:10.846+02:00En un passatge sota terra que va de l'estació a l'entrada al barri vell per la Barbacana, a Cracòvia, a les deu de la nit, un home d'uns setanta anys -prim, alt, cabells espessos, curts i pentinats cap enrera, texans de mercat, caçadora gris barata- prepara la seva parada amb quatre caixes de cartró; hi posa els llibres amb cura, ben rectes, sembla que cadascun té el seu lloc assignat. He pogut Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147081259337110022006-05-08T11:17:00.000+02:002006-05-11T21:26:55.826+02:00A l’ascensor, de camí cap al setè, la meva cosina m’explica mig avergonyida que el seu pare, enmig dels excessos etílics per celebrar el seu naixement, li proposa al veí del sisè, amic per sempre i fins la mortal ressaca matinera, que serà el padrí de la seva filla acabada de néixer. Un padrí que veu quasi cada dia passejant amb un gos negre i vell i amb el qual l’única relació que té consisteix Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1146247605823823272006-04-28T19:44:00.000+02:002006-05-02T17:15:08.326+02:00-De la roca erosionada, feta de minerals com el ferro i el quars i el coure, de les partícules orgàniques i inorgàniques com granets de sorra i de pols que transporta el vent des de quilòmetres enllà, de les fulles que cauen i, putrefactes, podrides en poques dècades ja en seran part indivisible, formant part de la riquesa del conjunt, així com les petites branques despreses i les flors marcides;Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1145040027997500792006-04-14T19:50:00.000+02:002006-05-02T17:15:53.490+02:00-A cada cantonada, a dalt, un per cada banda, l'estàtua d'un déu o d'un heroi, d'un mite, d'un model de conducta. D'aquesta manera quan la gent miri endalt, sabrà qui seguir, en qui fixar-se, tindrà uns referents clars per a la seva conducta. Gent entregada a una vida més alta, això és el que necessita el nostre estimat Estat. Evidentment haurà d'esculpir les figures que vulgui dintre d'una Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1144519977629798352006-04-08T20:01:00.000+02:002006-06-23T22:09:20.766+02:00Al Parc de l'Espanya Industrial la llum de la tarda d'abril és neta i brillant i acarona el paviment i la gespa i els plàtans i els bancs i ara mateix el meu perfil esquerre. Una dona de mitjana edat passeja un petit gos amb una corretga vermella, un pare molt jove i la seva filla juguen amb les raquetes al meu davant, i al darrera quatre nens al frontó. Més al fons i a la dreta dos grupets Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1144506760702685952006-04-08T16:11:00.000+02:002006-04-29T14:35:44.566+02:00He vist en una centèsima de segon el pis, el 5è 2ª, en un bloc immens, i tot era en blanc i negre: la mare sopa a la cuina, ha arribat a les deu i tothom ja ho ha fet, i mira a la tele les notícies de la 2, una truita a la francesa i una amanida lleugera, he de mantenir la línia que s'acosta l'estiu; el seu home al menjador, mirant el partit amb una Estrella a la mà, avui juga el Barça un partit Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1143986125351549852006-04-02T15:44:00.000+02:002006-04-02T16:09:15.756+02:00El cel clar, net, immòbil com un llac qualsevol d'alta muntanya en el qual es reflecteix el més mínim detall sobre la superfície; al fons el sol a punt de desaparèixer encara exhalant els darrers i més intensos esforços lumínics; les muntanyes, però, ja són negres, ja no reben la llum i es retallen contra la immensa cúpula grisa. És la tramuntana qui ha polit la superfície del cel, qui multiplicaBelellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1143068526843659002006-03-22T23:45:00.000+01:002006-03-23T00:02:06.906+01:00Al metro: una parella al bell mig de la tercera dècada, drets, al voltant del metre seixanta d'alçada; ell grassonet amb unes tímides entrades, ulls petits i enfonsats, de miop o d'astigmàtic o d'hipermetròpic i per tant amb lentilles, panxa prominent, americana blau marí passada de moda ja als anys setanta tot i les incongruents sabates beix fosc, cares, italianes; ella amb abric gris, mtija Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1142613050195260732006-03-17T17:04:00.000+01:002006-03-17T17:42:03.846+01:00L'únic cop que he pujat al terrat abans d'aquest matí va ser quan encara no vivia aquí. El de la immobiliària m'hi va portar després d'ensenyar-me el pis, una tarda de juliol -ho recordo perquè fou pocs dies abans de començar a treballar al servei municipal-. Suposo que es pensava que ensenyar-me'l era un plus, un punt a favor per donar-li el sí definitiu. És clar que sempre està tancat i no s'hiBelellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1142255142615701562006-03-13T13:54:00.000+01:002006-03-14T22:49:45.880+01:00Tot d'improvís, aquest diumenge, o sigui ahir mateix, amb en Ramon i la seva xicota, avorrits al sofà del seu pis, decidírem anar d'excursió. Pugem al seu atrotinat Saxo i cap al Montseny hi falta gent. Un tros de l'Eix fins a Santa Coloma i des d'allà fins a Sant Hilari. La temperatura és perfecta i el sol il·lumina les petites fulles que comencen a sortir, els troncs blancs dels fajos i l'herbaBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1142012136596774152006-03-10T18:11:00.000+01:002006-03-10T18:47:09.210+01:00A l'aeroport d'El Prat, esperant l'hora per marxar, hem sentit com una senyora li preguntava al seu marit si no se n'havia oblidat, de la màquina de retratar... Ell li ha contestat amb impaciència mal dissimulada que sí. I tot seguit ha obert una motxilla verd fosc i l'hi ha ensenyat: un cub negre, d'uns deu centímetres quadrats per banda, llis pels quatre cantons excepte dos petits orificis Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1141401655581476702006-03-03T16:39:00.000+01:002006-03-04T14:50:22.420+01:00A la rerebotiga de Candela quatre gitanos canten frases flamenques i fan palmas, al fons un grupet beu i xerra més o menys indiferent a l'espectacle, i nosaltres arribem i seiem en cadires de fusta i vímet al voltant d'una petita taula baixa, just a l'entremig; als cinc minuts arriba un personatge amb cara d'actor italoamericà, una mena de Harvey Keitel, De Niro, Pacino, i fa uns breus moviments Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1140612625533403282006-02-22T13:41:00.000+01:002006-02-22T15:12:29.316+01:00Feia un breu descans al Parc de l'Espanya Industrial -el metge m'ha prescrit córrer vint minuts cada dos dies; no m'agrada però segueixo les seves indicacions de moment, no sé ben bé perquè-, sota els arbres i sobre la gespa humida de la pluja d'ahir, quan he vist una dona de més de vuitanta anys, cabells grisos, arrissats de permanent, vestida amb una jaqueta de llana gruixuda, grisa, una Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1140202829658785032006-02-17T19:18:00.000+01:002006-02-23T17:29:52.016+01:00El meu germà és de vacances. Se n'ha anat una setmana al nord. Em diu en el seu darrer missatge que ara mateix es troba a la zona de Misowice, una àmplia, inacabable plana, molt fèrtil, en aquests dies d'hivern convertida en pista de gel i reserva d'aigua per a temps menys inclements. S'hi vol quedar el que resta visitant mines de carbó, algunes en funcionament, però la majoria abandonades. Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1138972329348400962006-02-03T14:11:00.000+01:002006-02-05T14:56:34.206+01:00M'he llevat amb les notícies de masses enfervorides a Beirut, a Damasc, cremant edificis dels infidels europeus, durant la darrera setmana he vist imatges de gent aixecant banderes daneses i europees en flames, atacant armes en alt edificis oficials de la Unió Europea a Gaza, homes i dones orgullosos de refregar les sabates a la bandera danesa i dels seus fills jugant al mateix joc en un carrer Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1138621594658156712006-01-30T12:40:00.000+01:002006-01-31T19:56:09.293+01:00Avui ha pujat la temperatura, ara estem a zero graus; el dia ha estat blanc brut de gris plom, ha plogut una mica d'aiguaneu durant deu minuts, i el gel i la neu, bruts de la contaminació i de les petjades, canvien cap el gris i el marró i, acumulats als carrers, als terrats i sobre els cotxes aparcats, es derreteixen lentament deixant una capa fina de fang negre i pastós. Una neu i un gel encaraBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1138017510818869662006-01-23T12:49:00.000+01:002006-01-23T13:11:33.346+01:00A l'aeroport de Dortmund –nou de trinca, l’interior com el ventre d'una balena-, un gran cartell publicitari penjat del sostre tremola lleugerament pels corrents que es formen entre l'aire enrarit de la calefacció i el vent gèlid de l'exterior. A la immensa imatge un home seu en una cadira reclinable feta de roba i fusta pendent d’un aparell electrònic d’última generació. Degut al moviment del Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1137283943854100962006-01-15T00:53:00.000+01:002006-01-15T01:37:25.090+01:00Després de dinar mentre anàvem cap al Parc del Simbó, no sé ben bé perquè -potser per la cançó que sonava a la ràdio, no tinc ni idea de quina era, però la guitarra em sonava bé - em vaig recordar del concert d'un grup basc, l'estiu de fa dos anys. En un camp de futbol, de sorra, potser dues-centes persones escoltàvem embadalits. En tensió, contemplant la intensitat metàlica, contundent, lírica. Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1136918493540851512006-01-10T19:26:00.000+01:002006-01-11T12:25:23.320+01:00Dissabte al dematí acompanyava en Ramon al perruquer (Ha estat tot el cap de setmana a casa meva), al que sempre hi vaig: està al carrer paral·lel al meu, de fet em sembla que des del balcó posterior del pis en puc veure el terrat. És un local petit, amb cabuda amb prou feines per dos seients al davant del mirall gran i brut, i tres pels qui s'esperen.Entràvem i no hi havia ningú. El noi que Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1136725330082198082006-01-08T13:43:00.000+01:002006-01-08T14:02:10.130+01:00La parella era de mitjana edat. De l'edat dels pares més o menys. O sigui una mica més de mig segle, tirant cap a la seixantena. En ella no m'hi he fixat, no tenia cap detall interessant: cabell més o menys tenyit d'un color fosc, caoba potser, abric gris, estatura mitjana, ni alta ni baixa. Però el que m'ha fet girar el cap ha estat la gabardina de l'home: quasi fins els peus, ampla, potser una Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1135611708698269522005-12-26T16:27:00.000+01:002006-01-02T11:19:31.193+01:00Tot i el cel gris i el fred m'he decidit a sortir del llit, dutxar-me, i vestir-me amb qualsevol cosa (uns pantalons militars d'estiu: blanc i beix clar, marrons suaus, tacats amb pintura blava, una dessuadera blau marí, una samarreta blanca). El cafè l'he fet carregat, amb un rajolí de llet com una corda de pescar, amb molt de sucre. He pujat la persiana. Per un moment he pensat que avui érem a Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1135598262674405422005-12-26T12:49:00.000+01:002005-12-26T12:57:42.686+01:00Ahir era festa, avui també. M'he llevat cap a la una, al llit s'hi està calentó i a fora fa fred, no tinc res a fer, cap pla per avui, no tinc la necessitat de sortir del llit, hauria d'engegar el radiador i esperar que s'escalfés una mica el pis i començar a gastar combustible. No cal, sota el nòrdic i les dues mantes estic molt bé. I m'aguantaré les ganes d'anar al lavabo. Quina mandra sortir, Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1135108866561180032005-12-20T20:49:00.000+01:002005-12-20T21:19:05.860+01:00Una parella de ionquis volia una llaminadura, res, un platanet de sucre. Estàvem en una botiga de caramels i fruits secs, de "xuxes"; deien que només una, un núvol. Total, deu cèntims, que és el meu aniversari, diu ella, i la mestressa que no, que es paguen, i que estan treballant, que ells es guanyen la vida. Truca la policia ara mateix, li diu a la dependenta. La ionqui crida, insulta tothom, Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1134321070541472862005-12-11T18:03:00.000+01:002005-12-12T15:39:02.253+01:00Penetro la terra amb les mans. És flonja, esponjosa, humida. Fa fred però les mans graten a un pam de la superfície, nues, i s'escalfen treballant, les arrugues dels palmells ennegrides, els petits sots del voltant de les ungles plens de fang.El Jose utilitza guants i evita al màxim el contacte directe amb la matèria orgànic i em mira amb fàstic. Jo l'ignoro, i grato més i més profundament.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1133955139623223602005-12-07T12:11:00.000+01:002005-12-07T12:32:19.633+01:00Avui i demà tinc festa. Tothom és al carrer, passejant i comprant, comprant i passejant. En família o amb els amics, a fer un volt o a fer el toc -com diem els gironins- o totes dues coses. De moment amb en Ramon -ha pujat de Barcelona, demà també fa festa- preferim caminar tranquil·lament Rambla avall, seguir per Argenteries i tornar a pujar però per Ciutadans fins a la Plaça del Vi, on ens Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1133646364314576452005-12-03T22:22:00.000+01:002005-12-06T20:34:33.766+01:00Hem deixat el Parc de l'Espina ben net, polit i endreçat. Sobre la gespa relluent no hi ha ni un bri d'herba més alt que l'altre, i els caminois que el travessen en diagonal són pistes de sorra aixafada com carrers grocs acabats d'estrenar. Els escassos arbres del centre, ja podats, són monuments orgànics símbol d'alguna cosa inconeguda. Tot ben ordenat, cada cosa al seu lloc, cada element Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1133354122985443342005-11-30T13:22:00.000+01:002005-11-30T13:35:23.010+01:00Després de la feina -hem plantat cent cinquanta-tres tulipes vermelles als Jardins de la Catedral; les he contades per curiositat; he acabat amb els genolls destrossats i l'esquena feta miques- he arribat a casa que ja era de nit, els cotxes dels veïns ja eren aparcats, i m'he fet un cafè amb llet, més ben dit, un tallat amb tamany de tassa de mig litre. Ben calent. Me l'he pres lentament, amb Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1132925630315543202005-11-25T14:15:00.000+01:002005-11-27T20:39:03.100+01:00Són les tantes de la nit, no trigaran gaire en aparèixer els primers raigs de llum solar, els ulls se'm tanquen i estic lleument marejat per la cervesa. Hem estat, L'Anna i jo -ara ella és a dormir- tota la nit fumant i bevent i mirant la tele, menjant pizza freda i xerrant. A fora feia fred i he engegat el radiador elèctric, el meu pis és tant petit que en cinc minuts s'ha escalfat tot. Devien Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1132533429797302632005-11-21T01:19:00.000+01:002005-11-23T17:55:08.906+01:00No estava del tot despert, ni m'havia llevat encara, sabia que jo era jo i que jeia sobre el meu llit a la meva habitació del meu pis a les afores de la meva ciutat, estava ubicat al món. Però per uns segons he tingut la certesa absoluta que el cel gris blavós i enterenyinat era el mar i que el món, la meva ciutat, era una ciutat submergida. Vivíem sota les aigües, a centenars de metres de la Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1132442681841317542005-11-19T22:58:00.000+01:002005-11-26T10:31:06.203+01:00No era de dia encara tornant de la festa i he decidit fer un canvi i passar pel barri del Sauvet. Només sentia un xiulet agut, taponador, he estat tota la nit a prop dels altaveus, i el que sonava eren greus i percussió seca, ràpida, amb prou feines he dit quatre paraules a algú, entre que era un desconegut i que no se sentia res més que no fos la música. Els darrers efectes etílics també es Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1132140398533040912005-11-16T12:11:00.000+01:002005-11-16T20:27:18.256+01:00Fa setmanes que plou, i només ens podem dedicar a drenar les zones innundades dels parcs, així com netejar el mínim: fulles marrons, negres, branquillons reblanits, pura pasta blanquinosa, plàstics, trossos de cartrons de colors desmaiats, que van a parar a les reixes dels desaigües impedint que l'aigua, marró, infecta, circuli. No podem fer gaire més perquè totes les superfícies o estan Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1131964357594992132005-11-14T11:20:00.000+01:002005-11-14T11:32:37.603+01:00Aquesta nit l'he passada despert quasi tot el temps. Entre una mica de fred que m'entrava per sota la curta manta i el mal de gola d'un incipient refredat, junt amb un lleu malestar al pit fruit del nerviosisme i l'angoixa que m'acompanyen darrerament, se m'ha fet una nit interminable. Cap a les cinc del matí m'he pres un somnífer. Llavors he pogut dormir unes dues hores seguides. Quan m'he Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1131476901441406892005-11-08T19:56:00.000+01:002005-11-08T20:44:25.636+01:00He acabat de veure com un home apallissava un altre. Venia del cinema fa una estona, devien ser les onze de la nit, i a l'altre costat del carrer, un crit, i un so sec que m'ha fet girar el cap i veure un puny que se separava del cap de la víctima jaient. Aquesta era un noi de no més de divuit anys, amb un anorak vermell. No he entès què li deia l'altre, però quan ha anat a aixecar una moto Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1131208898327100342005-11-05T17:25:00.000+01:002005-11-08T19:56:36.520+01:00Aquests darrers dies han sigut suaus encara que sense sol. Una mena de boirina s'ha instal·lat sobre la ciutat i fa la sensació que no marxarà en un futur proper. Gràcies a la rosada de cada nit la vegetació es manté verda i no hem de regar i fer tanta feina com a l'allargasat estiu que acabem de patir.Vés a saber si és per aquest relaxament a la feina, però el meu cap els últims dies em deixa Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1130931672025902942005-11-02T12:28:00.000+01:002005-11-02T12:47:59.880+01:00El dia que tornava de Barcelona era festiu. Tot era tancat i no hi havia ningú al carrer. Després de setmanes sense tardor per fi havia arribat la fresca, justament aquell dia fantasmal. No volia agafar el metro. Preferia passejar els vint minuts que hi havia fins l'estació. Rambla del Raval, Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia: amplitud, buidor, silenci. Els llefiscosos coloms s'arraulien al Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1130687121149962322005-10-30T16:32:00.000+01:002005-11-21T11:02:58.673+01:00A sobre la taula de l'ordinador d'en Ramon veig una foto en blanc i negre d'una nena que deu tenir no més de cinc anys. Em diu que és la seva neboda. La imatge és del Nadal passat: està asseguda en una cadireta de vímet, esperant impacient els regals. Al seu darrera un avet força gran, adornat amb senzillesa, i el tros d'una finestra blanca: la foto la va fer ell, tot just després de sortir un Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1130502776519904802005-10-28T14:12:00.000+02:002005-10-30T10:49:14.316+01:00En Ramon viu en un pis de trenta metres, acollidor, tranquil. És un quart i des del finestró es veuen els teulats de dues fàbriques abandonades de fa temps, amb una barana rovellada i mig caiguda que envolta tota la superfície, de diversos nivells que són salvats amb escales en mal estat, tant que sembla com si mai s'hagin utilitzat. Al fons es veuen tres immenses xemeneies industrials, ara Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1130264658910209792005-10-25T20:09:00.000+02:002005-10-26T14:36:50.380+02:00Escric des del Catalunya Exprés que em porta a Barcelona. Aprofito que demà tinc festa per baixar-hi i esbargir-me una mica, per canviar d'aires. Passaré la nit a casa del Ramon. Tenim previst sortir pel centre: soparem un xawarma, i després a beure, si estem animats. Diu que coneix molts llocs pel barri gòtic i pel raval. Tot i que sóc primmirat amb els llits aliens, arribaré tan destrossat al Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1130010173295130242005-10-22T21:21:00.000+02:002005-10-22T21:42:53.360+02:00El meu superior, que es diu Jose, avui m'ha dit siusplau des dels tres mesos que fa que treballo amb ell. Ha sigut de bon matí, just arribar. Ha sigut un matí fresquet, i encara duia a la boca el regust dolç del cafè amb llet i notava una escalforeta agradable per tot el cos. Afrontava el dia amb resignació i m'animava a mi mateix pensant que passaria ràpid i que aviat seria a casa, sol, tanquil.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1129714001752629372005-10-19T11:02:00.000+02:002005-10-28T17:39:17.390+02:00Dissabte passat vaig sortir després de moltes setmanes sense fer-ho. Els meus caps de setmana són casolans, tranquils. Però aquell dia hi havia un programa llaminer. El lloc era una nau industrial, grisa, quadrada, amb escales d'emergència, i un petit pàrquing al davant. Acabada d'obrir de feia dues setmanes, tot feia olor de nou, d'acabat d'estrenar, igual que la nit, sorgida d'una boirina i Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1129472733031444932005-10-16T16:15:00.000+02:002006-06-04T13:12:31.020+02:00He llegit no sé on, em penso que en una revista d'aquestes dites de divulgació científica, que s'estan fabricant insectes inorgànics. En laboratoris militars i en civils s'està experimentant amb la nanotecnologia, amb peces microscòpiques, invisibles a l'ull humà. L'objectiu, diu l'articulista, és formar un exèrcit de desenes d'espècies d'insectes, programats amb diverses missions. Per exemple Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1128863220114037062005-10-09T14:46:00.000+02:002005-10-11T14:43:33.146+02:00Fa molt de temps, en una tarda d'estiu, jo devia tenir set o vuit anys; estava sol amb el meu germà gran, i vaig començar a caminar. Anava a Girona. Llavors vivíem a Caldes, que es troba a uns vint quilòmetres de distància de la capital. Ja havia agafat la nacional II -una interminable caravana de cotxes que passaven veloços-, per tant en portava més de quatre recorreguts, es va parar el cotxe deBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1128456105499262122005-10-04T21:37:00.000+02:002005-10-07T13:09:30.386+02:00Ja he netejat els quatre petits parterres de la Plaça Catalunya, plens de roses vermelles i de grava, i ara arreplego les fulles, les branquetes, terrossos, pols, plàstics, trossets de clínex, i entremig veig un llombric esquarterat. Amb el rasclet l'he tallat per la meitat. D'uns tres centímetres cada part, aquestes es mouen nervioses, espasmòdicament, donant cops desesperats a l'aire i al terraBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1128288636546560632005-10-02T23:04:00.000+02:002005-10-03T00:36:40.216+02:00Tinc un gat que cada nit jeu sobre la pantalla de l'ordinador. Actua indiferent, com tots els gats. Però aquest meu ho és especialment. Per molt que el cridi pel seu nom no es dona per al·ludit. Ell em mira imparcial com a un objecte més, un objecte en moviment, estrany, molt gran i familiar, en blanc i negre, un objecte inofensiu que de tant en tant li proporciona menjar i beure.Però està prou Belellenoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1127908290490348832005-09-28T13:39:00.000+02:002005-09-30T13:07:56.073+02:00El meu entorn immediat és quadriculat. Retícula de carrers: València, Rosselló, Costa Brava, Bilbao, etc. Noms triats amb presses, no fa més de trenta anys. Edificis de no més de cinc pisos, grisos, teulades de tons ocre i blanc, taronja i verd, inclinades o planes. Antenes i parabòliques, fils d'estendre, bicicletes, joguines. Quan em costa dormir m'aixeco i miro per la petita finestra. Un llum Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1127560455867243872005-09-24T11:59:00.000+02:002005-09-24T14:32:22.310+02:00Ahir a la nit baixava les persianes i tancava bé totes les portes, procurant que no entrés ni una espurna de llum exterior tapant les escletxes del terra amb tovalloles, desendollant el rellotge digital i la tele. Ni la més mínima engruna de llum artificial. Llavors apagava la làmpada del sostre. Molt amortits arribaven els sons del carrer: de tant en tant algun cotxe que passava solitari pel Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1127078722859617752005-09-18T23:09:00.000+02:002005-09-18T23:26:57.196+02:00Amb prou feines una desena de metres, sobre un petit promontori en un dia nítid, immaculat, netejat per la tramuntana; a l'horitzó, al sud, les taques blanques de l'Escala que envaeixen la muntanya que s'aboca al mar negre, i a sota, quasi a tocar, Avinyonet i Navata entre prats ocres i verd clar quadriculats, delimitats per alsines i pins de pocs metres: el vent els impedeix de créixer en alçadaBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1126641989875258532005-09-13T21:47:00.000+02:002005-09-13T22:25:43.026+02:00-Jo quasi mai me'n recordo del que somio, però tot el dia d'avui que veig imatges, sense gaire connexió entre elles, molt vives.-Imatges de què? Ja et torna a afectar la medicació. Jo mai me'n recordo dels somnis que tinc.-Doncs hi som jo i el meu germà petit, que caminem, lentament, agafats de la mà, per un espai gran, llis, sense arbres, sense persones, i a la nostra esquena una catedral blancaBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1126372339648032052005-09-10T18:30:00.000+02:002005-09-11T01:12:25.173+02:00Aquest matí he tallat la gespa al Parc Central de Girona. Aquesta es troba en una petita àrea, mig amagada darrere uns grans pollancres, a la mateixa alçada de l'estació. El racó desprenia una olor fresca i intensa, sobretot després de les darreres pluges, i m'entretenia sense pressa per uniformar al milímetre la catifa verda. Convidava a estirar-se i fer una becaina. El meu capataç, però, no em Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1125610717574501282005-09-01T23:22:00.000+02:002005-09-01T23:38:37.580+02:00Dijous passat vaig començar la meva feina. Sóc jardiner municipal. Els serveis socials m'han trobat un lloc a la brigada del poble. De moment només ajudo al Pep, que porta més temps que jo, i que en sap molt. Netejo les restes de branques tallades, escombro la gespa que ha quedat al carrer, li porto els estris. Coses així. I m'agrada estar tot el dia a l'aire lliure, d'aquí cap allà. El temps Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1125396086653308132005-08-30T11:47:00.000+02:002005-08-30T12:01:26.660+02:00El sol no cremava, només recobria les superficies de les coses, acaronant-les com un jaqueta de llana fina en una nit de setembre. La parella passejava pels carrerons de gespa entre els jardins amb arbres fruiters, amb tot de flors en plena maduresa, amb tomateres de més de metre i mig d’alçada, cada jardinet amb una petita casa de fusta o de ciment on la gent guardava els estris per a treballar Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1125005775909998262005-08-25T23:19:00.000+02:002005-08-25T23:39:51.880+02:00Els glopets del líquid lleugerament espès, entre taronjat i vermell translúcid, passen suaus, càlids i dolços, rellisquen per la llengua i baixen cap a l’estómac, i en dos o tres segons l’escalfor s’escampa pel tronc i arriba fins a l' últim extrem de les quatre extremitats revifant els sentits endormiscats.Descobriment del dia: licor casolà d'albercocs. Aquests, però, s'han de recollir de la Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1124790227369178722005-08-23T11:43:00.000+02:002005-08-23T11:44:52.306+02:00Les parets, les finestres, els cotxes, els fanals, els aparadors, les portes, els gossos i els gats; les persones regalimen del líquid que prové del vapor que els tres complexos industrials del polígon expulsen vint-i-quatre hores al dia i que rellisca per les superficies i penetra per sota les portes i redueix la visió dels espais a una desena de metres; la pell pàlida i grisa es descompon sota Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1124648860486413262005-08-21T20:26:00.000+02:002005-08-21T23:28:07.363+02:00Hem seguit el procés en directe: cap a les cinc de la tarda els núvols que s’acostaven prenien tons incomptables. Observàvem des del balcó al fons una cortina blau fosc, quasi negra sobre les muntanyes que delimiten el Gironès i la Garrotxa, i al sud i al nord núvols de colors més clars que s’apropaven tot canviant de forma: verd turquesa, diferents blaus grisencs, blancs tenyits de violeta clar.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1124383392253708752005-08-18T18:21:00.000+02:002005-08-21T21:17:03.813+02:00Les passes indolents, relaxades i intermitents als detalls del camí de sorra, ara aturant-se davant un arbre desconegut, ara desviant-se a la dreta vers el llac, atretes per l'aigua clara: dues carpes rellisquen i s'esmunyen entre els joncs de la riba.El llac és petit. Al mandrós pas que va l'abraçarà en només una hora i mitja. Potser una mica més ja que no descarta seure en algun dels bancs de Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1124237146454947612005-08-17T01:49:00.000+02:002005-08-17T02:05:46.463+02:00Sona estrident la radiofòrmula pels altaveus. L'ombra dels plataners, a la cantonada del recinte, ens atrau. Però decidim situar-nos sota el sol. Dues nenes xipollegen a la part poc fonda. Amb mandra ens dirigim a les dutxes metàl·liques i ens remullem els dos segons reglamentaris. Xafogor, cel gris, una brisa no del tot imperceptible. No tenim pressa a llançar-nos a l'aigua. Hi entrem per les Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1124058888615037142005-08-15T00:26:00.000+02:002005-08-21T21:19:59.616+02:00Asseguts sobre les arrodonides, grises roques de la llera seca del riu, jugàvem a tirar pedres, parlàvem de qualsevol cosa i ens deixàvem refrescar per l'aire de la tarda nuvolosa que passava suau per la gorga. Després caminàvem una mica contra la corrent -si hi hagués aigua-, i trobàvem esprimatxats arbres que creixien en els diminuts espais de sorra entre el rocam. Tornàvem al cotxe cap a les Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1123701239732361452005-08-10T21:07:00.000+02:002005-08-21T21:20:19.913+02:00Aquesta nit abans de dormir sentia els crits aguts, tallants, desesperats, en intervals regulars: cinc o sis seguits, una pausa d'uns trenta segons, cinc o sis més, d'una gata en zel. Per moments he dubtat de la seva felinitat; semblava una dona patint alguna mena de violència ferotge.Aquest matí he tornat a sentir la gateta. Encara buscava.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1123437683575346672005-08-07T19:54:00.000+02:002005-08-21T21:20:37.513+02:00Era un diumenge d'agost a la platja, concretament a S'Agaró. Després de dinar agafaven l'Opel i en mitja hora es plantaven a la fina sorra. Hi havia poca gent per l'època. El sol no picava molt fort, amortida la seva força per la brisa agradable i algun núvol baix, que només feia que enterenyinar el cel i enterbolir una mica la vista. L'aigua era temperada. No podia ser d'una altra manera; Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1122766395146673402005-07-31T01:19:00.000+02:002005-08-21T21:20:59.620+02:00Ara agafaven la via principal, i darrera un petit bosc d'avets, a la dreta, es veia un estret fil de fum. Algun tanc incendiat o potser un minúscul incendi provocat per una granada. I apareixia tot seguit un cadàver a la cuneta, mig enterrat al fang. Ells seguien el seu camí per la carretera asfaltada, plena de sots i embuts, travessant petits pobles amb quatre cases mal comptades, desertes, Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1122386149465130832005-07-26T15:42:00.000+02:002005-08-21T21:22:39.963+02:00He perdut el compte de les hores que porto despert. Més de vint-i-quatre, segur. A l'albada ja hi era, i una altra l'ha seguit. La pluja fina no s'atura. El fang és a terra i a les parets. Les rates ja no em tenen por, i passen a ran dels peus per sobre els taulons de fusta. He menjat un tros de pa i begut una mica del vi que vam pispar de la granja del poble. Ja hauria d'haver arribat el relleu.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1122285687380754992005-07-25T11:44:00.000+02:002005-08-21T21:22:18.966+02:00Arribàvem per una estreta carretera entre muntanyes de roca que pugen verticals. Trenta quilòmetres sinuosos fets en una hora. Però va valer la pena. La vall de Liébana apareixia de sobte després de l'últim revolt: incomptables tons de verd tenyien els prats, els turons, els arbres, petits ramats de vaques marrons i cavalls esbelts blancs, grisos i ocres pasturaven indiferents a la nostra Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1120845577032742612005-07-08T19:41:00.000+02:002005-08-21T23:31:05.510+02:00Des de la part més alta del petit pujol es veu, a la dreta un camp que descendeix suaument fins tocar a tres cases, mig amagades rera tres grans xiprers. Més al fons, una serralada de quatre muntanyes no gaire altes, fosques. A la banda dreta, un prat petit que acaba en un bosc de pins, avets i eucaliptus, que han netejat fa poc de sotabosc. Una mica més endavant, el camp de futbol municipal, Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1120343186123512312005-07-03T00:03:00.000+02:002005-08-21T21:23:33.576+02:00Des de l'ampli finestral del pis de l'àvia mira l'edifici del davant, i al darrera els turons que s'aixequen lleugerament.Recorda els estius de la infància, a tot just quinze minuts del pis. A Barbela, un petit promontori amb tres cases. Una d'elles era la dels seus avis. Tenia una polsosa quadra on s'amuntegaven una desena de vaques, un hort a la part del darrera amb tot de llegums i el prat queBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1118926754722368192005-06-16T14:44:00.000+02:002005-07-09T20:46:43.520+02:00Quan era jove, fa una bona pila d'anys, li agradava passejar pel bosc de roures i castanyers de la vora del Saumell. A cinc minuts de casa, baixava pel carrer Girbal i s'endinsava en les suaus ombres pel caminoi, que vorejava el riu, més semblant a una riera, ja que el cabal era prim, tot i que, si no li falla la memòria, mai el va veure sec.A l'estiu cada dia hi baixava. La remor de l'aigua i Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1115543408877027052005-05-08T10:41:00.000+02:002006-06-04T13:16:31.233+02:00El seu projecte encara no el té del tot acabat, però té a veure amb la destrucció sistemàtica i metòdica de tota forma de cultura escrita. De moment només és una idea que li ronda pel cap, des de fa uns pocs mesos. I no ho ha parlat amb ningú de manera seriosa. Algun comentari innocent, amb to irònic i desenfadat, que l'interlocutor s'ha pres com una sortida de to dins d'una conversa anodina. Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1115060382199702142005-05-02T20:52:00.000+02:002006-06-04T13:15:53.593+02:00Però la nit arribava. Darrera els pics del Montblau, els darrers raigs, just abans de desaparéixer, emetien, durant unes dècimes de segon, una claror intensa, com els panteixos, els darrers esforços d’un moribund que sap el seu destí però resisteix fins al final esgotant les darreres engrunes d’energia. Tot seguit, especialment en nits tapades, la foscor envaïa la vall.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1114973272962338502005-05-01T20:40:00.000+02:002006-06-04T13:18:13.280+02:00A la vall s'hi arriba per l'únic coll, anomenat de les Bardes. Situat a 1200 metres d'alçada, a l'extrem sud, només es pot travessar a peu o a cavall. Els vehicles de quatre rodes encara no han trepitjat els prats verds i els quatre carrers de la única vila de la vall. Donada la seva petitesa i els escassos recursos de què disposa, cap govern s'ha interessat en millorar'hi l'accés. I les disset Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1112372233125565642005-04-01T18:05:00.000+02:002006-06-04T13:19:55.133+02:00James Joyce aquesta nit ha somiat que llegia. Llegia un llibre sense nom, en una cambra buida i plena de llum. Acabat de llevar, el que més el sobta del record del somni és la velocitat de lectura. En aquella lluminosa sala passava pàgines a càmera ràpida i entenia el sentit de manera immediata.En la vigília gris, Joyce, al límit de la ceguesa, ha de llegir amb lupa, abocat al text, desxifrant Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1111794071078909742005-03-26T00:21:00.000+01:002005-03-26T00:41:11.080+01:00No és fàcil caminar sense un destí definit. No és senzill sortir al carrer i deixar-se portar per l'atzar o pel desig. Animal que persegueix el seu instint. Animal que es deixa dur pel vent, per la manera de caminar d'aquella noia, passes curtes i ràpides, el cap ben dret i rígid, una jaqueta vermella. Però tot seguit la vista segueix un gos pollós que camina ran de les parets grises, el cap cot,Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1111405269466129492005-03-21T12:33:00.000+01:002005-03-21T20:01:32.160+01:00El 1957 se'n perd la pista. Desapareix del mapa. Alguns diuen que creua la frontera i se'n va als Estats Units, d'altres que s'interna en les muntanyes selvàtiques de l'oest i que encara viu entre els indígenes. Hi ha fins i tot qui diu que es suïcida llançant-se al mar des dels espadats d'Acapulco -encara que mai s'hagi trobat el seu cos-, i finalment d'altres, els menys, sostenen que encara viuBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1110112111230716812005-03-06T13:24:00.001+01:002005-03-06T13:28:31.233+01:00En les estones lliures que li deixava la feina de l'editorial, es dedicava a investigar sobre escriptors desconeguts, escriptors de vàlua però que degut a diverses causes havien caigut en l'anonimat. Va donar a conéixer per exemple al poeta August Sintres, que va morir molt jove, als 35 anys, deixant una dotzena de poemes llargs, mai publicats en vida. El nostre autor ho va fer a la seva revista.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1109521112776300602005-02-27T17:10:00.000+01:002005-02-27T17:26:01.806+01:00Amb pocs recursos però molta empenta va aconseguir fundar una revista, Esmerç, on hi van col·laborar els grans autors exiliats a Mèxic, com Calders, Tísner, Sales o Ferran de Pol. Finalment per desavinences i problemes econòmics l'empresa va arribar només fins el número 7, el de febrer del 1952. Malgrat tot, en aquestes set entregues d'Esmerç podem llegir articles incisius sobre la situació dels Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1108920619949714632005-02-20T18:21:00.000+01:002005-02-21T19:41:39.946+01:00El que es veu és el final de la façana de l'edifici del davant, el terrat de ciment envoltat per una barana atrotinada i oxidada, una mica més lluny la part de dalt d'un edifici lleugerament superior al que estan reformant. L'han buidat per dins, com a un paó de Nadal. Hi faran algun equipament, la paraula que s'utilitza avui en dia. Un teatre? Un centre cívic? En tot cas no està destinat a pisosBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1108059739938160672005-02-10T19:09:00.000+01:002005-02-14T11:41:34.790+01:00Les flames pugen amunt i no en veig els cims. Al meu davant un mur de foc, vermells intensos, grocs enlluernadors, taronges vius, ocres, marrons pesants, encegadors blancs. Els ulls entelats per la suor, però no els aparto. No en fugiré. Restaré aquí fins el final.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1107517954212333102005-02-04T13:27:00.000+01:002005-02-05T10:10:41.703+01:00Finalment el darrer carregament ha arribat al peu del mur. En uns minuts, amb destresa -porten mesos treballant-hi; ho farien amb els ulls tancats- els operaris col·loquen els llibres als pocs forats que queden lliures. Ja s'ha acabat el mur. Es tracta d'una paret immensa: sis quilòmetres de llarg, amb una mitjana de vint metres d'alt per set metres d'ample.
I encara el govern ha de decidir què Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1107021920073576042005-01-29T18:43:00.000+01:002005-01-31T20:11:00.846+01:00Simulacre de temps, passem els dies a la vora del foc, mirant les flames amb mirades perdudes, cadascú amb les seves cabòries, sols amb nosaltres mateixos, deixant passar els segons, sentint el soroll de la seva descomposició.
Ahir vam arribar a aquest refugi, i des de llavors l'únic que hem fet és seure aquí, al voltant de la llar, i llegir de tant en tant, menjar qualsevol cosa, parlar el Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1106070923398321512005-01-18T18:49:00.000+01:002005-01-18T18:55:23.400+01:00línies d'opinió, directrius de pensament que busquen uniformitzar i apaivagar la conciència crítica de la gent. I com es fa? Doncs precisament apel·lant a aquest element. Es propaga la idea que s'ha de tenir opinió pròpia, es vol "gent amb opinió", es clar que amb l'opinió el més superficial, inofensiva i uniformada possible. Sota la idea de formar la societat en educació, valors solidaris i Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1105903557196020122005-01-16T20:06:00.000+01:002005-01-16T20:25:57.196+01:00Sota les paraules solidaritat, llibertat, tolerància, multiculturalitat, s'amagava tot un edifici ideològic de propaganda, manipulació i, finalment, totalitarisme. Darrera postulats tan positius s'amagava la maquinària del pensament únic, de l'opinió pública única. Hi havia llibertat de premsa, llibertat de vot, llibertat de moviments, però s'havia arribat a un punt en què tots els mitjans deien Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1102858100653074282004-12-12T14:08:00.000+01:002004-12-12T14:28:20.653+01:00Demà per fi pujarem dalt de la muntanya. Allà hi trobarem el nostre recer on refugiar-nos de la fred i del vent, de la neu que cau sense parar des de fa tres dies, i mirarem des de la finestra com els arbres i les roques es van cobrint de blanc i de silenci, nosaltres vora la llar de foc, ens hi quedarem fins que no podrem sortir, incomunicats, colrats, i haurem d'esperar la vinguda de la Belellenoreply@blogger.com0