tag:blogger.com,1999:blog-56651622009-09-10T13:23:34.400+02:00La línia d'ombraNel mezzo del cammin di nostra vita / mi ritrovai per una selva oscura / che la diritta via era smarritta / Ahi quanto a dir qual era è cosa dura / esta selva selvaggia e aspra e forte / che nel pensier rinova la paura!Belellenoreply@blogger.comBlogger136125tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-89561850765146167362008-09-05T14:42:00.004+02:002008-09-05T15:03:42.359+02:00Trotava seguint el marge enclotat que envoltava un prat, n’olorava l’herba verda i el lligabosc, i vaig sentir-me com el darrer exemplar d’una antiga raça de gossos de competició entrenats per córrer sobre dues potes, amb la diferència que no hi havia cap conill de mentida al meu davant ni cap garrot al meu darrere que em fessin mantenir el ritme. Vaig superar el corredor de Gunthorpe, que ja Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1096539463261098042007-09-30T13:03:00.003+02:002009-07-08T12:37:02.626+02:00Alt, devia fer al voltant de metre noranta, amb uns braços que li penjaven dels flancs com si no sabés què fer-ne, com dues dèbils branquetes mogudes pel vent, i amb cames esquifides i sempre a punt d'esberlar-se. Quan el veies apropar-se a tu amb el seu caminar insegur, pensaves en la seva aparent fragilitat; sempre se't passava pel cap la idea d'una caiguda fruit de la descoordinació de les Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1096136808875813412007-09-25T20:18:00.001+02:002008-04-02T20:03:00.425+02:00La multitud que es va aplegar a la rambla era un cuc que es movia lentament però sense aturador, ara cap endavant ara cap enrere, ara a la dreta i tot seguit a l'esquerra, enfebrida per la música i per l'alcohol. Des del meu balcó observava aquest ésser deforme, la seva veu constant, amenaçadora, que provenia de milers de veus que cridaven, parlaven i cantaven, cadascuna individual però totes Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1094508218485225832007-09-07T01:00:00.001+02:002008-04-02T20:06:13.330+02:00El sol, implacable, queia de ple, però el meu germà restava impassible. Amb l’energia de la infància que se sap inacabable, amb la certesa del present, no parava quiet, i ara jugava a perseguir peixos diminuts que s’apropaven a la vora de la platja, ara venia, tot moll, relluent, mullant-nos a tots i empastifant-nos de sorra humida. Jo observava els seus moviments i, ara me’n recordo perfectamentBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1093888841061872862007-08-30T20:00:00.000+02:002007-10-19T13:13:02.515+02:00Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1093888117528117712007-08-30T19:38:00.001+02:002008-04-02T20:09:33.883+02:00Un matí d'agost la ciutat es va despertar sense arbres.L'operació es va dur a terme durant la nit, perfectament organitzada per un exèrcit de saquejadors. Segurament s'havien estat entrenant durant mesos, aprenent les tècniques més ràpides i silencioses per a desplantar-los. I tot ho van executar sense deixar el més mínim rastre. Cap pista. Com es podien haver emportat milers d'arbres en unes Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1091820441014210012007-08-06T21:20:00.001+02:002008-04-02T20:10:51.738+02:00Des d'aquest setè pis es veuen desenes de llumetes escampades per tot arreu: la zona és plana i la vista arriba ben lluny. Les finestres de les cases i els blocs d'edificis il·luminen aquesta nit tranquila i suau. De l'altra banda del pis es veu l'antiga torre de comunicacions de la ciutat, en forma de Torre Eiffel, però molt més petita. Una cosa familiar, humil i digna contra la nit.J. KastiwBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1091618809263925102007-08-04T13:18:00.001+02:002008-04-02T20:14:14.768+02:00El gos és vell, d'uns dotze anys, el que equival a uns vuitanta d'humans, i per això camina a poc a poc i amb dificultats, sempre esbufegant, però sempre content, la mirada entel·lada per les cataractes, però tot sovint dirigida al seu amo, al qual precedeix unes dues passes, olorant el seu voltant, que ara només reconeix així, amb l'olor, però no importa perquè encara que es tornés completament Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1072574429352062442006-12-28T02:20:00.002+01:002008-04-02T20:18:33.797+02:00I just després de tancar la porta i asseure's al llit, es va quedar mirant l'espelma vermella i gruixuda, a punt de consumir-se. S'hi va acostar fins a notar l'escalfor de la flama. I va descobrir que les petites partícules que es desprenien de les parets de material vermell de l'espelma es movien frenèticament. Com si bullissin. Els minúsculs trossets de plàstic -o el que fos allò- pujaven i Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1067102852095155132006-10-25T19:27:00.001+02:002008-04-02T20:20:45.282+02:00El palmell de la meva mà sostè la figureta de vidre sobre la qual totes les imatges del món es veuen reflectides: el lent però constant moviment del tronc d'una palmera moguda pel vent en un oasi del Sàhara; la mà protectora sobre l'esquena del fill a la mínima habitació d'una petita casa de Kyoto; el llapis que apunta el seu número de telèfon en un bar de Reykjavik; el sol que aconsegueix Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1060516843746216622006-08-10T14:00:00.002+02:002008-04-02T20:23:04.577+02:00L’arquitectura afecta i repercuteix directa o indirectament sobre la vida de les persones. Els edificis i les construccions influeixen i fins i tot en determinen les existències.Els trens i les estacions, les autopistes i els aeroports, els immensos edificis públics, les biblioteques, les fortaleses i fortificacions... El poder de l’Estat i dels grans capitals sobre l’individu; l’individu sol Belellenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1154341507174903042006-07-31T12:14:00.000+02:002007-02-14T18:12:54.282+01:00Després d'obrir la porta, amb l'ajuda del recepcionista i la seva rovellada clau mestra, entrem a l'habitació de la senyoreta Galin. Tot està perfectament ordenat i no hi ha rastre d'ella. Els armaris buits i el llit fet com si fes setmanes que no s'utilitzés. Fins i tot aquella olor de cambra sense airejar durant dies. L'únic que trobem és una petita nota escrita amb paper de l'hotel:Una nova Belellenoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1153953206025773752006-07-27T00:20:00.000+02:002006-07-27T00:41:38.416+02:00La senyoreta Galin no ha baixat a esmorzar puntual com cada dia. És ben entrat el matí i no ha donat senyals de vida. No ha passat ni pel menjador ni pel rebedor, ja que ell ha estat esperant, des de les primeres dèbils llums del dia, en una taula del fons; encara ha hagut de passar una bona estona perquè li servissin l'esmorzar. No s'ha mogut de la cadira, des d'allà vigilava el rebedor i per Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1153349698645516502006-07-20T00:19:00.000+02:002006-07-20T01:17:37.730+02:00Després de sopar -vedella banyada amb salsa amarga marró fosc quasi negre i patates bullides pastoses- surt de la sala deserta, agafa el passadís de la dreta, amb un lleuger aclucament d'ulls saluda el vell recepcionista, -el cap sota la làmpada de taula, de vidre verd, i el seu posat hieràtic el converteixen en una figura de cera, però d'una cera que, des de la distància de l'hoste que surt a Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1152287278865075632006-07-07T17:38:00.000+02:002006-07-07T17:51:30.023+02:00Per Olzinelles baixa en Manel vestit d'estiu: barret de palla amb cinta marró, americana blau cel amb ratlles blanques, ben fines, pantalons blancs de roba i sabates beix. Des d'aquí el banc del plaça semblen espardenyes però no n'estic segur. Ah, i el bastó negre, com sempre. Dóna gust de veure el moviment oscil·lant de la fusta cap endavant, dues passes, contacte amb el terra, impuls cap Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1150669559351781932006-06-19T00:24:00.000+02:002006-06-20T19:55:53.176+02:00També t'agradava arrencar les potes dels saltamartins. A les tardes refrescava i mentre els avis recollien l'herba fresca per a les vaques, en Sergio i tu -però també, sovint, tu sol; acompanyaves els avis perquè no tenies res més a fer, no volies ajudar-los en les feines del camp, preferies queixar-te i vagarejar al seu voltant- seguíeu els salts dels insectes, elàstics, interminables, molt Belellenoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1149374264527180442006-06-03T23:46:00.000+02:002006-06-04T13:04:00.070+02:00El cel s'ha cobert en un parell de minuts i ha caigut un lleuger xàfec que ha refrescat l'aire, m'he hagut de posar el jersei, i és llavors que la Joana em truca i m'explica que el seu veí del segon -es diu Pere, em diu, té més de seixanta anys, gras però àgil, barba espessa, i sempre somriu- amb qui té molta confiança i amb qui sempre que se'l troba xerren i xerren d'això i d'allò, va anar fa Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1149338412188647122006-06-03T14:26:00.000+02:002006-06-03T14:52:43.556+02:00El paradís de la infància, el lloc de la innocència i del joc també era una caixa de cartró plena de cargols: eren els estius lluminosos i humits de Galícia, hi anava de vacances cada any amb la família i, amb el seu únic veí, li prenien la caixa a la germana, que havia recollit els cargols per guardar-los una estona i després deixar-los lliures. Destrossaven la caixa i l'obrien, i la trepitjavenBelellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1148820978299860542006-05-28T14:39:00.000+02:002006-05-29T20:56:00.636+02:00Alícia a les ciutats, de Wim Wenders, no més de deu segons de blanc i negre: ella mira des del cotxe en marxa com un nen els persegueix des de la vorera d'un barri industrial d'edificis de rajola vermella, a la conca del Ruhr; un nen d'uns cinc anys amb la seva petita bicicleta que pedala i pedala incansable, la mira i ens mira somrient, feliç. I Alícia i nosaltres el mirem, embadalits.Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147607471575922642006-05-14T13:35:00.000+02:002006-05-14T14:13:57.203+02:00Després de la setmana absent he vist de nou l'Antònio, el porter de la finca. Anava, com sempre, amb el seu uniforme de treball: camisa blau color mono de mecànic i texans. I, és clar, amb la seva panxa discreta però prou visible en proporció a la minsa estatura.Quan ja ha netejat les escales i els passadissos i no té cap veí amb qui parlar -normalment gent gran que coneix de fa anys- es queda a Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147377992454178642006-05-11T21:56:00.000+02:002006-05-12T00:28:10.846+02:00En un passatge sota terra que va de l'estació a l'entrada al barri vell per la Barbacana, a Cracòvia, a les deu de la nit, un home d'uns setanta anys -prim, alt, cabells espessos, curts i pentinats cap enrera, texans de mercat, caçadora gris barata- prepara la seva parada amb quatre caixes de cartró; hi posa els llibres amb cura, ben rectes, sembla que cadascun té el seu lloc assignat. He pogut Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1147081259337110022006-05-08T11:17:00.000+02:002006-05-11T21:26:55.826+02:00A l’ascensor, de camí cap al setè, la meva cosina m’explica mig avergonyida que el seu pare, enmig dels excessos etílics per celebrar el seu naixement, li proposa al veí del sisè, amic per sempre i fins la mortal ressaca matinera, que serà el padrí de la seva filla acabada de néixer. Un padrí que veu quasi cada dia passejant amb un gos negre i vell i amb el qual l’única relació que té consisteix Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1146247605823823272006-04-28T19:44:00.000+02:002006-05-02T17:15:08.326+02:00-De la roca erosionada, feta de minerals com el ferro i el quars i el coure, de les partícules orgàniques i inorgàniques com granets de sorra i de pols que transporta el vent des de quilòmetres enllà, de les fulles que cauen i, putrefactes, podrides en poques dècades ja en seran part indivisible, formant part de la riquesa del conjunt, així com les petites branques despreses i les flors marcides;Belellenoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1145040027997500792006-04-14T19:50:00.000+02:002006-05-02T17:15:53.490+02:00-A cada cantonada, a dalt, un per cada banda, l'estàtua d'un déu o d'un heroi, d'un mite, d'un model de conducta. D'aquesta manera quan la gent miri endalt, sabrà qui seguir, en qui fixar-se, tindrà uns referents clars per a la seva conducta. Gent entregada a una vida més alta, això és el que necessita el nostre estimat Estat. Evidentment haurà d'esculpir les figures que vulgui dintre d'una Belellenoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5665162.post-1144519977629798352006-04-08T20:01:00.000+02:002006-06-23T22:09:20.766+02:00Al Parc de l'Espanya Industrial la llum de la tarda d'abril és neta i brillant i acarona el paviment i la gespa i els plàtans i els bancs i ara mateix el meu perfil esquerre. Una dona de mitjana edat passeja un petit gos amb una corretga vermella, un pare molt jove i la seva filla juguen amb les raquetes al meu davant, i al darrera quatre nens al frontó. Més al fons i a la dreta dos grupets Belellenoreply@blogger.com1